El rellotge de l'Ajuntament de Vic (II)

 Arriben canvis horaris

En aquests moments, les noves directrius europees sobre l’Hora Oficial en relació al meridià de Greenvich adoptades pel Parlament Espanyol en data 26 de juliol de 1900, forniren una bona excusa al consistori vigatà per rellevar la màquina d’en Tusquelles. L’Acta Municipal del dia 7 de desembre de 1900 ho deixava ben clar : “Es de imprescindible necesidad la compra de un nuevo reloj”. 

La construcció de la nova màquina fou encomanada al rellotger Josep Besses de Barcelona . La modernitat havia arribat acompanyada però, amb la intemperància sonora...i és que no tan sols l’esfera del nou rellotge expressava el que les disposicions oficials ordenaven (les hores es comptarien de les zero fins les vint-i-quatre) sinó que les campanades es multiplicaven fins a l’extenuació al toc de les vint-i-quatre hores de les dotze de la nit. Sota la pressió d’una ciutadania crucificada per la inacabable tocada d’esquellots d’un rellotge excessivament legal, l’ajuntament es va veure obligat a reclamar novament els treballs del rellotger barceloní per tal que readaptés la màquina a l’anterior sistema; molt més pràctic i més breu. 

La mandra del "donar corda"

Però la comoditat enllamina i el rellotger Ramon Culí, seixanta anys després del rellotge d’en Besses, va suggerir al Consistori de Vic, la compra d’un nou enginy mecànic que subministraria l’empresa Blasco de Roquetes (Tarragona). Amb la nova màquina el funcionari municipal de torn s’estalviaria l'exercici diari de pujar diàriament a la sala de màquines a remuntar manualment les peses del rellotge de plaça. Va ser un matí assolellat de Festa Major de l’any 1963 quan s’estrenà la nova màquinària del rellotge amb remuntatge elèctric. 

Una gernació de vigatans era al peu de la torre per a escoltar també la propina anunciada: la melodia del flamant carrilló de sant Miquel dels Sants. En el darrer instant, una indiscreta llagosta de camp havia ocupat l'encaix metàl.lic per on havia de bascular el contactor de mercuri que havia d’accionar el motor del carrilló. El rellotger Culí amatent, va haver de posar en marxa el plà B, pujar a la sala de màquines i accionar el dispositiu manual. Tocà la melodia però davant d'una peça inconeguda tota la gent i la premsa de l'època varen coincidir en que als constructors de Roquetes o bé els fallava l’oïda o els havien enviat erròniament la partitura dels goigs de Sant Taló(¡).

Rellotge via satèl·lit

El darrer canvi de maquinària ( any 1995) l'hem d'ambientar en la última moda -errònia al nostre parer- de substituir els rellotges de funcionament mecànic pels enginys de tecnologia electrònica. L'exactitud horària, en el cas del rellotge electrònic és més precisa però com diu molt bé, l'expert reparador i restaurador de rellotges de campanar, Joan Pedrals, “es perd en autenticitat i es malbarata un patrimoni que garanteix un funcionament més que perfecte, si se'l manté en les degudes condicions i servei”. En el cas de Vic i el fet de que s'hagi desconnectat el toc de campanes en horari nocturn a partir de l'any 2001, ha provocat , més enllà d'altres queixes per aquesta parada inusual i atípica en rellotges de campanar, la inquietud anual de no tenir ni assegurat el toc nocturn de les dotze campanades de la nit d'Any Nou, que s'ha subsanat finalment a mesura que alguns dels afectats a la festa de la nit de sant Silvestre han fet arribar les seves queixes a l'administració municipal. 

Una visió romàntico-històrica

La torre del nostre rellotge de Vic, no té ni de bon tros l’encís d’un campanar quasi màgic com el de l’Ajuntament de Praga, o la bellesa del de San Marco de Venècia ni la presència impactant del Big Ben de la torre de Londres, però dins del conjunt visual del nostre Mercadal representa una icona emblemàtica i genuïna de la ciutat de Vic. Quin vigatà no s'ha passejat de nit pel Mercadal contemplant la tènue llum o del sota voltes i les façanes presidides per la torre del rellotge del seu Ajuntament ?

La visual que li dóna la llum projectada pels focus que posen en relleu els nombrosos detalls de la seva cara principal (des del peu fins al cimal de la gàbia abarrocada de les campanes ) fa que hom pugui observar encara amb més fruïció l’encís d’un conjunt esvelt i ben proporcionat d’un monument en aparença gens pretensiós. Un monument que d'ençà aquell llunyà any 1822, ha esdevingut una peça imprescindible de la ciutat de Vic i de la visual arquitectònica i monumental de la seva plaça gran. Aquells "maons escaldufats" presidits per un disc o cercle de les hores, capçats per dues campanes "laiques" embolcallades per ferreries d'inspiració barroca, han esdevingut molt més que un epíleg arquitectònic de la casa de la ciutat, la seva presència ens parla de l'equilibri i de la confrontació històrica dels dos poders mentre que amb la seva definitiva construcció s'imposa l'autonomia del poder civil. 


   Miquel S. Cañellas




*publicat a EL 9 NOU  el  9-04-2021









Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

Notes sobre el Vigatanisme (a la recerca de les arrels)