L'esveltesa del gòtic
A la ciutat, hi havia arribat també la bellesa del nou estil ogival, importat de centre Europa pels monjos cistercencs: una arquitectura que buidava els contraforts, obria finestres, afuava pilars, omplia de llum les catedrals i temples, i alhora estirava els pinacles dels palaus i esglésies fins a fer-ne perillar gràcilment l’estructura. El gòtic civil arribà a Vic tardanament per l’obra pública dels ponts sobre el Mèder i el Gurri i per la primera conducció d’aigua potable. Pel que fa als primers, remarcarem que durant aquesta època, la ciutat veié aixecar tres nous ponts. El més important, el del carrer de Sant Pere, fou erigit per disposició del rei Jaume I. Amb tot, la construcció es demorà cinquanta anys per dificultats econòmiques que s’esvaïren l’any 1324, mercès a les deixes testamentàries dels ciutadans Guillem de Brull i Bernat Vigatà. Aquest pont, que duu en l’actualitat al barri del Remei, va suposar en el seu moment, el segon accés històric a la ciutat, arraconant