Josep Vivet: músic vigatà
Hi ha moments a la vida en que se't remouen sentiments. La mort de Josep Vivet, és un d'aquests moments i segurament per vàries vivències i situacions coincidents en l'ara i aquí. A Josep Vivet; el senyor Vivet, el vaig conèixer, jo menut, els darrers anys del seu mestratge com a professor de l'Escola Municipal de Música, ubicada en aquell temps als baixos de la Casa Clariana. El recordo amb un tarannà bonhomiós i alhora com un músic sensible i exigent. Era professor d'instrument per als més grans de l'escola i impartia classes de lectura i teoria musical als nens i nenes dels primers cursos. Però la imatge més feliç del senyor Vivet em retorna sempre quan l'entreveig dintre els meus records d'infantesa i adolescència, assegut enmig dels seus companys de la Banda Municipal de Vic en el tradicional concert de la vigília de Sant Miquel a la rambla del Passeig. Tot d'una el trompetista aixecava enmig de l'atenció dels companys d'estrada i