El segle del Progrés
Batalla de Vic en un retrat de Charles Langlois Malauradament el segle XIX s’estrenava amb un nou conflicte: l’anomenada Guerra del Francès contra les tropes napoleòniques que envairen la península el 1808 per marxar-ne sis anys més tard sense haver aconseguit el seus objectius militars. La nostra ciutat fou ocupada quatre vegades i hagué de patir les conseqüències bèl·liques derivades de la Batalla de Vic, el febrer de 1810, citada entre les victòries napoleòniques a l’Arc de l’Estrella de París i glossada pictòricament i amb tot detall des del pla de Malla pel pintor de camp Charles Langlois. Tot i la victòria final dels exèrcits espanyols, apoïats per la guerrilla i el sometent, els sis anys de domini napoleònic a la península i la reacció dels autòctons a favor o en contra d’aquesta ocupació introduiren al país conceptes lliberals i revolucionaris que xocaren amb l’absolutisme propugnat per les classes més conservadores. Sense aquest període bèl·lic d’assetjament francès i el pos