L'agredolç del carril bici
Em sembla de justícia informar al lector, abans de seguir endavant, que, qui subscriu aquestes ratlles va implicar-se en el seu moment (any 1981) en una campanya cívica que demanava als responsables de les regidories corresponents la implantació d’un “carril bici” a la nostra ciutat. Des d’aquesta posició, favorable d’entrada, a la senyalització del que també pot qualificar-se com a “carril verd”, potser podran estranyar algunes de les opinions que exposo tot seguit. D’entrada el carril bici, és un bé positiu per a la ciutat. No citaré les múltiples avantatges que suposa prescindir del vehicle privat i apuntar-se a mitjans més nets, menys costosos i menys sorollosos; són òbvies. Unes avantatges per a l’usuari del carril certament, però que reverteixen conseqüentment a favor d’una millor mobilitat i a la descongestió del trànsit urbà. En aquest cas la recent publicació d’un “Mapa de mobilitat sostenible” per part de l’Ajuntament de Vic (maig de 2003), amb la informació detallada sobre