Guillem de Bellestar : un llegat històric
Durant tot el període de la baixa edat mitjana (segles XII al XIV) podem dir que, llevat de casos excepcionals en alguns castells o palaus reials, els campanars i les seves funcions horàries estaven regulats única i exclusivament per l’autoritat i les necessitats de l’església. Ens situem al Vic del segle XIII i dins d’aquest ambient clerical a l’entorn de l’alou bisbal, podem trobar altra volta una peça més d’aquesta baula vigatana relacionada amb el rellotge de la catedral, l’únic existent al llarg de molts segles, malgrat ser –la ciutat de Vic- una vila medieval mig partida entre les dues jurisdiccions senyorials ( la del compte i la del bisbe) en una situació de dualitat que es perllongaria fins a mitjans del segle XV. Qui ens fa arribar la notícia d’un primer horologium o aralotge vigatà serà Josep Gudiol, el primer director i mantenidor del Museu Episcopal . A principis del segle XX, coincidint amb el desig anunciat de part de l’ajuntament de Vic, que hi havia la voluntat