Destruccions conventuals ( II )
I és que més enllà de les teories socials i la seva aplicació, els abusos i l'arbitrarietat contra persones i béns, es perllongaren fins més enllà de l'octubre del 36. Catalanistes moderats, gent de missa, simpatitzants de les dretes, però sobretot clergues, religiosos i religioses van engruixir una llista de brutalitats i d'assassinats resolts sovint amb un expeditiu tret a la nuca, a peu de carretera o dessota qualsevol pont de la comarca. Després de veure com s'estimbaven les estàtues dels sants patrons de la ciutat, la creu i les campanes de la catedral, els ciutadans contemplaren atordits, el dia 8 de setembre, l'espectacle públic de l’apilament d'imatges i llibres religiosos disposats per a la catàrsi revolucionària del foc al centre del Mercadal. Qui no portava aquests objectes a la plaça els havia de fer desaparèixer a casa seva sota pena de càstigs severs. Les llibreries i impremptes van haver de llogar carretons per fer front a aquesta coercitiva