Rellotges, Història i Patrimoni

  Una història de campanes i campaners   En aquesta història que segueix, no ens referim a qui toca les campanes, sinó a qui les fabrica o les fon. Es en aquest sentit que els campaners eren anomenats a Catalunya, mestres de seny, de signe o senyal , nom que s’atribuïa a un tipus de campana, que variava també segons les dimensions: campanes esquelles , petita o gran clotxa   destinada als campanars o a l’interior de l’església. Originàriament -segle V- foren anomenades “paulines” en record al seu difusor St. Paulí de Nol·la, bisbe de la Campània al nord d’Itàlia; territori que acabà per cedir el seu nom a l’instrument de bronze al qual ens referim.   Fins el segle XI, els campaners eren frares transhumants i amb el temps la feina passà a mans de seglars. No tenint lloc o taller per dur a terme les seves obres que haurien requerit un posterior trasllat, els fonedors anaven d’un lloc a l’altre allí on eren requerits treballant a ple camp o al peu del campanar d’on era objecte l’obr