Rellotges, Història i Patrimoni

 Amb quina reverència comencem a petjar el terreny d'aquest concepte ¡  Vigatanisme . Ens fa por. El vigatanisme és abstracte. És un substantiu que no es mesura, no es pesa ni es calibra. I aquestes coses impalpables, com el pol·len de les flors o el polsim de les papallones, que no formen part del Document Nacional d'Identitat, són arriscades.  Per a algú, el terme vigatanisme" pot ser un cúmul de virtuts, com una mena de privilegi racial. Per a algú pot significar una síntesis de defectes ètnics. "Vigatà i home de bé no pot ser", s'ha dit.  I és clar que pot ser¡ I tant¡ Com pot ser l'inrevés.  El vigatà no arriba al món amb un  segell especial específic. No porta una marca de fàbrica. Això si. Té més facilitats d'adquirir unes peculiaritats i uns caràcters geo-polítics que li donen un perfil espiritual diferent. Ni millor, ni pitjor: diferent. D'entrada, un descobriment . El vigatanisme no és un privilegi dels vigatans. Dit d'una altra mane

  LLUNY D'OBLIDAR UN MESTRE I CRONISTA QUE ENS ACABA DE DEIXAR, VOLEM INSCRIURE EN AQUEST BLOG, LA PETJA DE LA SEVA PLOMA INCANSABLE I PROLÍFICA. DEIXEU-VOS ENDUR PEL RELAT  D'UNA PETITA HISTÒRIA EXTRETA  D'UN RECULL D'ARTICLES SOBRE EL VIGATANISME  QUE ES VAREN PRODIGAR AL LLARG DE QUATRE SETMANES A TRAVÉS DE LES PLANES DEL SETMANARI AUSONA  Diríem que els propis obstacles climatològics i orogràfics que pendulen sobre el vigatanisme , lluny de condicionar una resignació, mouen a una reacció. Fins i tot el desig inescrutable de foradar la boira ¡  Com us expliqueu sinó grateu la terra dels arrels del vigatanisme, que una Plana emboirada hagi desvetllat tanta afició a la contemplació del cel ?   I no pensem aquí en el cel espiritual, de les beatituds i les milícies angèliques; ni en el cel literari de Dant; ni en el místic de Sant Joan de la Creu; ni en l'artístic que Fra Angèlic pintava agenollat, no . Volem dir el cel real, estelar, físic, autopista dels astronaute

  Ha mort Josep M. Solà Sala; cronista de la Ciutat  i altaveu dels Reis d’Orient Qui ho hauria de dir que mentre passaven ses majestats  per les cases i carrers de la nostra ciutat, a la matinada de la nit de Reis, moria plàcidament  a la residència de les Germanetes de Vic el qui durant més de  cinquanta anys va ser l’animador, portant veu i altaveu dels Reis d’Orient. La seva veu inconfusible i ardida la seva parla rica en adjectius i modulacions feia vibrar una multitud reunida cada cinc de gener al llarg dels carrers, i rambles de Vic, com també des del balcó de l’Ajuntament  fent de digne amfitrió dels màgics personatges que encomiava, arengant les masses en l’acollida de tant il·lustres visitants. Josep Maria Solà i Sala va néixer a Vic l’any 1929, l’any de l’Exposició Universal a Barcelona. Primeres lletres a l’Escola Sant Antoni del mestre Sebastià Ordeig (al carrer de la Ramada); posteriorment a la acadèmia Bertrana, després  l’Escuela Vicense (1939) amb el Sr. Franquesa;  ge