El Vigatanisme (a la recerca de les arrels ) II

 Amb quina reverència comencem a petjar el terreny d'aquest concepte ¡ 

Vigatanisme .

Ens fa por. El vigatanisme és abstracte. És un substantiu que no es mesura, no es pesa ni es calibra. I aquestes coses impalpables, com el pol·len de les flors o el polsim de les papallones, que no formen part del Document Nacional d'Identitat, són arriscades. 

Per a algú, el terme vigatanisme" pot ser un cúmul de virtuts, com una mena de privilegi racial. Per a algú pot significar una síntesis de defectes ètnics. "Vigatà i home de bé no pot ser", s'ha dit. 

I és clar que pot ser¡ I tant¡

Com pot ser l'inrevés. 

El vigatà no arriba al món amb un  segell especial específic. No porta una marca de fàbrica. Això si. Té més facilitats d'adquirir unes peculiaritats i uns caràcters geo-polítics que li donen un perfil espiritual diferent. Ni millor, ni pitjor: diferent.

D'entrada, un descobriment . El vigatanisme no és un privilegi dels vigatans. Dit d'una altra manera . Ni tots els vigatans han viscut el "vigatanisme " ni tots els "vigatanistes" han nascut a Vic. És més. Si ho gratem ben gratat i traiem la pols de les paraules, veurem que una bona part del "vigatanisme" ha estat pastat, modulat i enfornat fora de Vic. 

Sovint ens deixem emportar per la fredor genèrica del bressol. Ara, que es dóna tanta importància al fet d'haver nascut sota el signe de Taurus o Géminis o Virgo, cercant les fonts de l'esperit al firmament quan segurament les tenim dintre nostre, en donem la culpa de tot a factors detectables.  La nostra ment i el nostre cor diuen són com la sopa que la mestressa prepara a la cuina. Tot depen dels ingredients físics que hi ha a l'olla. L'home no és bo o dolent, no és intel·ligent o obtús, no. Es la suma de la informació donada per l'àcid desoxirribonucleic. 

Des d'aquesta òptica, material i de laboratori, el vigatanisme no és un sentiment o un caràcter, sinó un condicionament.      ¿ És vigatà -i vigatanista - aquell qui ha nascut a Vic ?      ¿ Hi ha un àcid desoxirribonucleic vigatà, com hi ha una llonganissa de Vic o un Pa de Pessic ? 

No¡    


De Josep M. Solà i Sala 

Ausona 12 de febrer de 1980






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

Notes sobre el Vigatanisme (a la recerca de les arrels)