El Vigatanisme (a la recerca de les arrels ) II

-

 Amb quina reverència comencem a petjar el terreny d'aquest concepte ¡ 

Vigatanisme .

Ens fa por. El vigatanisme és abstracte. És un substantiu que no es mesura, no es pesa ni es calibra. I aquestes coses impalpables, com el pol·len de les flors o el polsim de les papallones, que no formen part del Document Nacional d'Identitat, són arriscades. 

Per a algú, el terme vigatanisme" pot ser un cúmul de virtuts, com una mena de privilegi racial. Per a algú pot significar una síntesis de defectes ètnics. "Vigatà i home de bé no pot ser", s'ha dit. 

I és clar que pot ser¡ I tant¡

Com pot ser l'inrevés. 

El vigatà no arriba al món amb un  segell especial específic. No porta una marca de fàbrica. Això si. Té més facilitats d'adquirir unes peculiaritats i uns caràcters geo-polítics que li donen un perfil espiritual diferent. Ni millor, ni pitjor: diferent.

D'entrada, un descobriment . El vigatanisme no és un privilegi dels vigatans. Dit d'una altra manera . Ni tots els vigatans han viscut el "vigatanisme " ni tots els "vigatanistes" han nascut a Vic. És més. Si ho gratem ben gratat i traiem la pols de les paraules, veurem que una bona part del "vigatanisme" ha estat pastat, modulat i enfornat fora de Vic. 

Sovint ens deixem emportar per la fredor genèrica del bressol. Ara, que es dóna tanta importància al fet d'haver nascut sota el signe de Taurus o Géminis o Virgo, cercant les fonts de l'esperit al firmament quan segurament les tenim dintre nostre, en donem la culpa de tot a factors detectables.  La nostra ment i el nostre cor diuen són com la sopa que la mestressa prepara a la cuina. Tot depen dels ingredients físics que hi ha a l'olla. L'home no és bo o dolent, no és intel·ligent o obtús, no. Es la suma de la informació donada per l'àcid desoxirribonucleic. 

Des d'aquesta òptica, material i de laboratori, el vigatanisme no és un sentiment o un caràcter, sinó un condicionament.      ¿ És vigatà -i vigatanista - aquell qui ha nascut a Vic ?      ¿ Hi ha un àcid desoxirribonucleic vigatà, com hi ha una llonganissa de Vic o un Pa de Pessic ? 

No¡    


De Josep M. Solà i Sala 

Ausona 12 de febrer de 1980






Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més i Major que mai ¡¡

-
Imatge
 La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,  havia  propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació  de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns  mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,  quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se  de fórmules anteriors, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’antiga i històrica Banda Municipal, sinó també d’alguns elements  del cerimonial , que anys a venir amb l’esforç i l’empenta d’alguns ardits, es tornarien a  recuperar.  Dura
Més informació

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

-
Imatge
  La tragella d’en Quimet La ciutat de Vic, abans dels anys cinquanta abarcava el seu nucli antic, les rambles, els cinc carrers itinerants i l’eixample i plaça dels sants Màrtirs. Una ciutat petita de 15.000 habitants. El carrer del Remei era com un apèndix exterior del carrer de sant Pere.   Era l’any 1954 quan els primers tractors, els tres primers tractors que hi havia a Vic, varen començar a rompre els terrenys adjunts a la Calla, al barri del Remei i finalment a les Cases del Sindicat   vers l’any 57. Es en Quimet Font qui ens ho explica, tractorista pioner abans no arribessin a Vic les excavadores, les retros i els toros de feinejar els terrenys i explanar solars.   Al costat   d’en Joan Bau d’el Corral, en Puigventós i en Macià de la Calla amb els tractors i la tragella (remolc per a explanar i tombar el terreny) Vic començava a créixer cap al Sud superant un reguitzell de masies i masos que desapareixerien per la pressió migratòria i per un incentivat progrés que a partir de
Més informació

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

-
Imatge
  El lleó de Vic, la darrera figura del bestiari incorporada al seguici l'any 2021 amb música de Lluis Toran  “EN DEFENSA PRÒPIA ...”                         La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,   havia   propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació   de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns   mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,   quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se   de fórmules anacròniques, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’
Més informació