El Vigatanisme (a la recerca de les arrels ) II

-

 Amb quina reverència comencem a petjar el terreny d'aquest concepte ¡ 

Vigatanisme .

Ens fa por. El vigatanisme és abstracte. És un substantiu que no es mesura, no es pesa ni es calibra. I aquestes coses impalpables, com el pol·len de les flors o el polsim de les papallones, que no formen part del Document Nacional d'Identitat, són arriscades. 

Per a algú, el terme vigatanisme" pot ser un cúmul de virtuts, com una mena de privilegi racial. Per a algú pot significar una síntesis de defectes ètnics. "Vigatà i home de bé no pot ser", s'ha dit. 

I és clar que pot ser¡ I tant¡

Com pot ser l'inrevés. 

El vigatà no arriba al món amb un  segell especial específic. No porta una marca de fàbrica. Això si. Té més facilitats d'adquirir unes peculiaritats i uns caràcters geo-polítics que li donen un perfil espiritual diferent. Ni millor, ni pitjor: diferent.

D'entrada, un descobriment . El vigatanisme no és un privilegi dels vigatans. Dit d'una altra manera . Ni tots els vigatans han viscut el "vigatanisme " ni tots els "vigatanistes" han nascut a Vic. És més. Si ho gratem ben gratat i traiem la pols de les paraules, veurem que una bona part del "vigatanisme" ha estat pastat, modulat i enfornat fora de Vic. 

Sovint ens deixem emportar per la fredor genèrica del bressol. Ara, que es dóna tanta importància al fet d'haver nascut sota el signe de Taurus o Géminis o Virgo, cercant les fonts de l'esperit al firmament quan segurament les tenim dintre nostre, en donem la culpa de tot a factors detectables.  La nostra ment i el nostre cor diuen són com la sopa que la mestressa prepara a la cuina. Tot depen dels ingredients físics que hi ha a l'olla. L'home no és bo o dolent, no és intel·ligent o obtús, no. Es la suma de la informació donada per l'àcid desoxirribonucleic. 

Des d'aquesta òptica, material i de laboratori, el vigatanisme no és un sentiment o un caràcter, sinó un condicionament.      ¿ És vigatà -i vigatanista - aquell qui ha nascut a Vic ?      ¿ Hi ha un àcid desoxirribonucleic vigatà, com hi ha una llonganissa de Vic o un Pa de Pessic ? 

No¡    


De Josep M. Solà i Sala 

Ausona 12 de febrer de 1980






Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alcaldes de Vic

-
Imatge
Ara fa quatre anys que Vic commemorava a la quieta el setè centenari de la creació del seu primer govern municipal.  Per a entendre aquest esdeveniment ens cal remuntar-nos a un seguit de causes històriques que comencen després de la repoblació de la Plana per part de Guifré el Pilós (840-897 ).  Efectivament per un seguit de fets polítics que s’iniciaven al segle IX amb el decret del rei Otó que atorgava la jurisdicció de la ciutat al bisbe de Vic, la situació havia derivat de l’única cap a la doble jurisdicció a partir de 1088 quan el bisbe Berenguer Seniofred de Lluçà  (atiat per necessitats bèl·liques de la conquista sarraïna a la tarraconense) cedeix la part alta de la ciutat a Guillem Ramon II de Montcada, el senyor del castell. Des d’aquest moment doncs la ciutat de Vic quedaria migpartida en dues jurisdiccions: la del bisbe (part jussana) i la del comte (part sobirana) . Aquesta situació es perllongà més enllà de l’any 1315 que és quan el bisbe Berenguer de Guàrdi...
Més informació

Notes sobre el Vigatanisme (a la recerca de les arrels)

-
Imatge
  LLUNY D'OBLIDAR UN MESTRE I CRONISTA QUE ENS ACABA DE DEIXAR, VOLEM INSCRIURE EN AQUEST BLOG, LA PETJA DE LA SEVA PLOMA INCANSABLE I PROLÍFICA. DEIXEU-VOS ENDUR PEL RELAT  D'UNA PETITA HISTÒRIA EXTRETA  D'UN RECULL D'ARTICLES SOBRE EL VIGATANISME  QUE ES VAREN PRODIGAR AL LLARG DE QUATRE SETMANES A TRAVÉS DE LES PLANES DEL SETMANARI AUSONA  Diríem que els propis obstacles climatològics i orogràfics que pendulen sobre el vigatanisme , lluny de condicionar una resignació, mouen a una reacció. Fins i tot el desig inescrutable de foradar la boira ¡  Com us expliqueu sinó grateu la terra dels arrels del vigatanisme, que una Plana emboirada hagi desvetllat tanta afició a la contemplació del cel ?   I no pensem aquí en el cel espiritual, de les beatituds i les milícies angèliques; ni en el cel literari de Dant; ni en el místic de Sant Joan de la Creu; ni en l'artístic que Fra Angèlic pintava agenollat, no . Volem dir el cel real, estelar, físic, autopi...
Més informació

per una vegada .....NO PARLEM DE PATRIMONI

-
Imatge
Podríem parlar de patrimoni, que és un tema que té un interès relatiu per a mi. I dic relatiu per a l'astorament d'alguns que saben que aquest tema sol ser un referent habitual dels meus articles. Però avui vull parlar del que realment m'importa en aquesta vida: els sentiments, l'amor, l'amistat, la recerca de la veritat, la justícia l'ecologia, la pau i la seguretat en el món. No escriuré cap tractat de cadascun dels temes sinó que em deixaré emportar pel flux de les paraules, pel descabdellar de les idees, per la fiblada dels pensaments. I si comencéssim parlant de moral ?  Ui quin tema tan decimonònic ¡  Les relacions d'amistat, de parella , les relacions humanes, les relacions entre països i estats estan sotmesos a regles escrites, pactades o suposades que com molt sovint es diu hi són per ser vulnerades, i massa que es fa ¡ En l'amistat, la moral és la veritat com ho és també la fidelitat en l'amor. No es pot confondre moral amb uns centímetres ...
Més informació