Les hores recuperades

-


 

Després de 15 anys, torna a funcionar el rellotge històric de la farmàcia Genís a Vic

 

Si Vic té un rellotge públic que presideix el Mercadal, no és menys cert que compta amb un segon rellotge que ve de camí al vianant que l'esguarda des del pla de Santa Clara, cantonada rambla del Carme i carrer de Manlleu.  Es tracta del rellotge de l'antiga farmàcia de can Genís.  Una peça singular que darrerament  (desembre del 2020) s'ha modernitzat a la quieta amb la substitució de la seva antiga màquina de peses i pèndola per un model de rellotge actual de precisió.  

 

L’antiga màquina, de considerable valor patrimonial, feia 15 anys  que havia deixat de funcionar regularment. Parlem d’un rellotge patró Morez adaptat (propi  de finals del XIX principis del XX) que en el seu moment s’utilitzava per a instal·lacions petites com escoles o cases residencials. Una màquina com aquesta estava instal·lada al rellotge públic de la Universitat Politècnica de Terrassa.

 

Ara i després del canvi, el rellotge públic continua tenint la mateixa aparença exterior només que la maquinària ha estat substituïda per un petit motor elèctric que rep la senyal horària digitalitzada Via Satèl·lit. El rellotge patró, que va instal·lar el passat mes de desembre l’empresa Rifer-Rocafer de Girona  porta pel darrera la màquina, un eix d’acoblament a l'esfera externa de 50 cm. de diàmetre; la mateixa que abans. Així de pràctic així de senzill.

 

El rellotge va ser instal·lat en aquest edifici d’aires noucentistes l’any 1945, i situat en el vèrtex de les dues façanes representa una adaptació arquitectònica feta exprés en el parament de l’edifici que hostatja aquesta peça patrimonial talment la cirereta del pastís. És important assenyalar que el rellotge es va instal·lar després de la rehabilitació de l’edifici (tres anys després) expressament i per voluntat del propietari, que va declinar l’opció de posar-hi una fornícula amb un sant o la verge per la modernitat d’un rellotge.

 

 

 

Edifici  d’estil noucentista

 

L’actual edifici, d’estil noucentista, que presideix el singular rellotge, va ser rehabilitat  entre els anys

1941 al 1943 per l’arquitecte  Jordi Dou amb la col·laboració de l’aparellador Manuel Anglada i Vilardebò. Les obres es van realitzar per iniciativa del propietari de la finca el farmacèutic Josep Genís i Arumí fill del  també farmacèutic, literat, fill il·lustre de la ciutat en Martí Genís i Aguilar ( 1847-1932).

 El negoci de farmàcia que aquest darrer havia heretat del seu pare Martí Genís i Bassas (+1877) i després de la seva ubicació primitiva a la Plaça dels Màrtirs, a finals del XIX va passar a la confluència de la rambla del Carme amb el carrer de Manlleu substituint l’anterior establiment de Fortià Feu, antiga farmàcia del lloc que va adquirir Genís i Aguilar l’any 1880 i on curiosament ja lluïa a la façana un vell rellotge de sol al cantó de migdia juntament amb una pintura de Sant Miquel dels Sants.

 Mentre es va rehabilitar l’actual edifici, la casa va seguir habitada i la farmàcia va continuar prestant els seus serveis. En l’actualitat la finca està dividida en propietat horitzontal que comparteixen quatre propietaris. La planta baixa, corresponent a la farmàcia Genís, és de Feli Barnolas.


Un edifici, l’actual, de gran bellesa amb dues façanes de tons ataronjats i amb uns esgrafiats en forma de columnes corínties que suporten un fris superior amb  rectangles ornats en el seu interior i quadratures estucades que emmarquen les finestres del primer i darrer nivell.                                                                             

 

 

Miquel  S. Cañellas

 

 

 

*Publicat a EL 9 NOU  el dilluns 15 de març de 2021

 

 

 

 

Pla de santa Clara cruïlla carrer de Manlleu als anys vint


 









Farmàcia de Josep Genís abans de la reforma de l'edifici












Model de maquina Morez de l'anterior rellotge


Camioneta de l'empresa Rifer-Rocafer responsable de la instal·lació de la nova màquina











Comentaris

  1. JVA14 d’abril del 2021, a les 4:03

    Gràcies Miquel, aquestes històries no les sabem i són molt interessants i curioses.

    ResponElimina
  2. Unknown14 d’abril del 2021, a les 7:47

    Gràcies, Miquel,
    Sempre tan ben documentat ens fas interessar en la Història més propera i que sovint desconeixem!
    Ara ens podrem refiar de l'hora quan passem perquè sempre m'he mirat el rellotge i em sabia greu que no funcionés!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més i Major que mai ¡¡

-
Imatge
 La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,  havia  propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació  de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns  mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,  quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se  de fórmules anteriors, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’antiga i històrica Banda Municipal, sinó també d’alguns elements  del cerimonial , que anys a venir amb l’esforç i l’empenta d’alguns ardits, es tornarien a  recuperar.  Dura
Més informació

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

-
Imatge
  La tragella d’en Quimet La ciutat de Vic, abans dels anys cinquanta abarcava el seu nucli antic, les rambles, els cinc carrers itinerants i l’eixample i plaça dels sants Màrtirs. Una ciutat petita de 15.000 habitants. El carrer del Remei era com un apèndix exterior del carrer de sant Pere.   Era l’any 1954 quan els primers tractors, els tres primers tractors que hi havia a Vic, varen començar a rompre els terrenys adjunts a la Calla, al barri del Remei i finalment a les Cases del Sindicat   vers l’any 57. Es en Quimet Font qui ens ho explica, tractorista pioner abans no arribessin a Vic les excavadores, les retros i els toros de feinejar els terrenys i explanar solars.   Al costat   d’en Joan Bau d’el Corral, en Puigventós i en Macià de la Calla amb els tractors i la tragella (remolc per a explanar i tombar el terreny) Vic començava a créixer cap al Sud superant un reguitzell de masies i masos que desapareixerien per la pressió migratòria i per un incentivat progrés que a partir de
Més informació

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

-
Imatge
  El lleó de Vic, la darrera figura del bestiari incorporada al seguici l'any 2021 amb música de Lluis Toran  “EN DEFENSA PRÒPIA ...”                         La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,   havia   propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació   de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns   mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,   quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se   de fórmules anacròniques, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’
Més informació