Tres quarts de quinze...
Joan Pedrals explica l’origen de la dita, que rau en el rellotge de Vic del 1901.... Ben segur que tothom, en alguna circumstància, ha sentit o ha emprat la frase ”anar a tres quarts de quinze” referida a alguna cosa o fet que no acaba de rodar com era d'esperar; a voltes referit també a aquelles coses o personatges que van sempre a deshora. En resum, desorganització a desdir. El que ja no és tan normal es que qui ho diu o qui ho escolta sàpiguen d’on neix aquesta frase feta, una dita avui tan estesa i habitual. Comencem, tal i com s'ha de fer, pel començament. Ens situem a finals del S. XIX, exactament a mitjans de l'any 1900 i en ple regnat de la Reina Regent Maria Cristina. El Consell de Ministres el presideix en Francesc Silvela. A tot Europa es respira una tendència progressista “de modernitat”…. i al Regne de les Espanyes no poden pas ser menys! Per aquells anys, encara, cada racó del país es regia segons l'hora que al mandatari de torn l'hi vingués de g