Casernes i milicia a la ciutat de Vic (I)
L’origen medieval de les partides d’autodefensa tenen la seva base normativa en l’establiment del sagramental de 1068 i d'un usatge denominat Princeps namque . Ambdós textos legals configuren el caràcter alhora policial i militar conferit al sometent. Fou institucionalitzat definitivament durant el regnat de Jaume I , al segle XIII. Els compromesos en el sagramental, doncs, eren cridats –com tot dret feudal– mitjançant fogueres enceses de cim a cim, en forma d'host, a so de corn, toc de trompeta o repic de campanes, o sigui " metent so ". D'aquesta última manera, del repic de campanes (o bé so metent ), en sorgeix el nom posterior, que preval al de sagramental a partir sobretot del segle XVI, quan el mot sometent substitueix el mot host . De la frase metre so , doncs, se’n deriva el mot sometent . Quan el so era via fora , s'anava a guerrejar fora de la terra. En els segles XVI i XVII adquirí un paper fonamentalment policial –contra bandolers,