A les portes del nou mil·lenni ( II )
La creació d’una Plataforma Ciutadana per la defensa del Museu Episcopal denotava una aferrissada oposició -fins al darrer moment- per tal d'evitar l'inevitable: la demolició de l’anterior Museu. La promesa feta tres anys abans pel mateix director de Patrimoni de la Generalitat, Josep M. Huguet, en el sentit de “respectar almenys la façana actual” (vegeu El 9 Nou de 19-12-94), quedà finalment en una declaració de bones intencions. En l’acte de presentació del projecte el 21 de novembre, els arquitectes Frederic Correa i Alfons Milà, esplaiaren en consideracions tècniques, per tal de justificar l’enderroc de l’edifici: humitats poca qualitat constructiva, escàs valor arquitectònic i necessitat d’espai per a les col.lecccions. No convenceren tothom, però els tres gestors del nou equipament insígnia de la ciutat (Bisbat, Ajuntament i Generalitat) s’havien posat finalment d’acord. No hi havia cap altra alternativa i l’enderroc seria un fet. Vic que anava creixent en extensió,