La primitiva estació del Ferrocarril

La difusió d’una notícia inexplicablement equívoca


Amb l’obertura de la línia fèrria i l’edifici de la primera estació de Vic, estrenada el dia 8 de juliol de 1875, començava sens dubte una nova època. El primer projecte aprovat el 1862 s’havia  anat ajornant per fallida o desinterès de les companyies promotores (fins a tres de diferents) que projectaven una línia de tren per donar sortida al mineral de carbó de les mines d’Ogassa i per rendibilitzar el transport de les manufactures industrials de la riba del Ter. La represa del projecte de la línia Granollers, Vic, Sant Joan de les Abadesses, fou possible gràcies a la iniciativa personal de l’empresari barceloní i diputat per Vic Fèlix Macià Bonaplata, que finalment s’arruinà per culpa de la baixa qualitat de l’explotació del mineral de carbó. Tanmateix, però, el ferrocarril seria un fet.

Primitiva estació del Ferrocarril a Vic : any 1875

Però anem a les expectatives i  a les contradiccions d’un paper premsa el de “La Patria” un setmanari d’obediència carlina que en el seu almanac de 1871 (quatre anys abans de la inauguració de les instal•lacions) publicava altissonant i  a l’anticipada, la posta en marxa de la nova estació situada als afores de la ciutat pel sector de ponent, i ho esventava aixi : “Terminado hace ya tiempo el ferro-carril que enlaza con la capital del Principado, ostenta su bellísima Estación en un extremo de la ciudad, á la que la ha cercado un elegante  y extenso barrio enteramente nuevo construido, segun el moderno gusto, entre la antigua población y la via férrea” és la descripció d’un  barri idíl•lic i inexistent. Més endavant continua amb una premonició del carrer d’en Verdaguer que no arribaria fins la seva explanació l’any 1902;  faltaven encara trenta un anys... ” Desde la Estación se ha  abierto una ancha calle que conduce atravesando la rambla, en línea recta, a la Plaza Mayor que está enteramente desconocida". 

 

Pont del Remei i pas del tren damunt del Méder

Aquest article presenta com un  fet, la nova Plaça del Mercadal amb un jardí presidit per una estàtua eqüestre, com la que defensaria Josep Plà anys a venir, dedicada a Carles VII (el pretendent carlí)  amb una sumptuosa font monumental i diverses estàtues de patricis vigatans. En definitiva tot un somni que es va quedar en fum, fruit d’una informació totalment falsa i contradictòria si tenim en compte que el mateix setmanari en les seves darreres planes ens informa detalladament de les sortides diàries de diligències per a passatgers a ungla de cavall fins a Granollers,  - ciutat que ja tenia el tren des de 1854-   i a d’altres poblacions de dins i fora de al Comarca on també s’hi podia viatjar amb carruatges o a llom de mulars pel que fa al cas de poblets de muntanya mal comunicats amb la Plana.  O sigui que en aquells moments el ferrocarril encara era un somni.

La notícia del setmanari “La Patria”, segons ens ha aportat l’historiador de la línia fèrria Ramon Pont : “possiblement donava per fet  el projecte i quarta concessió del ferrocarril del Baró Henry Alexander Lossy de Ville donada a ell per l'estat per Real Ordre de 7 d'octubre de 1866 que no tirà endavant per falta d'inversors, però que el mateix Baró va esbombar a bombo i platillo que el tren arribaria a Vic l'any 1871” i continua encara “ Pot ser que aquest almanac es basés en aquestes expectatives per escriure aquesta nota. La concessió d’aquest Baró acabà com el rosari de l'Aurora sent suspesa el 23 d'octubre de 1872 i traspassada, com ja hem dit al començament,  a Fèlix Macià Bonaplata que va ser qui va fer arribar el tren a Vic el 8 de juliol de 1875. “. 

 

Aquesta és la realitat sense ficció de com van anar les coses en aquells anys de “progrés” amb la inauguració d’una primitiva i senzilla estació fora de la ciutat  a la qual s’accedia baixant per la rambla de les Davallades tot traspassant l’antiga muralla del Morbo pel sector del Portal de Sant Joan,  entre l’Hospital de la Santa Creu i l’edifici de l’antic Seminari Tridentí, avui edifici de Correus.  Faltarien trenta-cinc anys encara perquè la ciutat, amb l’esplendor de les festes balmesianes de l’any 1910 inaugurés la seva segona estació a l’actual plaça del Centenari. Una immensa baluerna de disset portals que deixaria Vic bocabadat.

Miquel S. Cañellas

Actual edifici de l'Estació del Ferrocarril a la Plaça del Centenari