La primitiva estació del Ferrocarril

-


La difusió d’una notícia inexplicablement equívoca


Amb l’obertura de la línia fèrria i l’edifici de la primera estació de Vic, estrenada el dia 8 de juliol de 1875, començava sens dubte una nova època. El primer projecte aprovat el 1862 s’havia  anat ajornant per fallida o desinterès de les companyies promotores (fins a tres de diferents) que projectaven una línia de tren per donar sortida al mineral de carbó de les mines d’Ogassa i per rendibilitzar el transport de les manufactures industrials de la riba del Ter. La represa del projecte de la línia Granollers, Vic, Sant Joan de les Abadesses, fou possible gràcies a la iniciativa personal de l’empresari barceloní i diputat per Vic Fèlix Macià Bonaplata, que finalment s’arruinà per culpa de la baixa qualitat de l’explotació del mineral de carbó. Tanmateix, però, el ferrocarril seria un fet.

Primitiva estació del Ferrocarril a Vic : any 1875
Però anem a les expectatives i  a les contradiccions d’un paper premsa el de “La Patria” un setmanari d’obediència carlina que en el seu almanac de 1871 (quatre anys abans de la inauguració de les instal•lacions) publicava altissonant i  a l’anticipada, la posta en marxa de la nova estació situada als afores de la ciutat pel sector de ponent, i ho esventava aixi : “Terminado hace ya tiempo el ferro-carril que enlaza con la capital del Principado, ostenta su bellísima Estación en un extremo de la ciudad, á la que la ha cercado un elegante  y extenso barrio enteramente nuevo construido, segun el moderno gusto, entre la antigua población y la via férrea” és la descripció d’un  barri idíl•lic i inexistent. Més endavant continua amb una premonició del carrer d’en Verdaguer que no arribaria fins la seva explanació l’any 1902;  faltaven encara trenta un anys... ” Desde la Estación se ha  abierto una ancha calle que conduce atravesando la rambla, en línea recta, a la Plaza Mayor que está enteramente desconocida". 

 

Pont del Remei i pas del tren damunt del Méder

Aquest article presenta com un  fet, la nova Plaça del Mercadal amb un jardí presidit per una estàtua eqüestre, com la que defensaria Josep Plà anys a venir, dedicada a Carles VII (el pretendent carlí)  amb una sumptuosa font monumental i diverses estàtues de patricis vigatans. En definitiva tot un somni que es va quedar en fum, fruit d’una informació totalment falsa i contradictòria si tenim en compte que el mateix setmanari en les seves darreres planes ens informa detalladament de les sortides diàries de diligències per a passatgers a ungla de cavall fins a Granollers,  - ciutat que ja tenia el tren des de 1854-   i a d’altres poblacions de dins i fora de al Comarca on també s’hi podia viatjar amb carruatges o a llom de mulars pel que fa al cas de poblets de muntanya mal comunicats amb la Plana.  O sigui que en aquells moments el ferrocarril encara era un somni.

La notícia del setmanari “La Patria”, segons ens ha aportat l’historiador de la línia fèrria Ramon Pont : “possiblement donava per fet  el projecte i quarta concessió del ferrocarril del Baró Henry Alexander Lossy de Ville donada a ell per l'estat per Real Ordre de 7 d'octubre de 1866 que no tirà endavant per falta d'inversors, però que el mateix Baró va esbombar a bombo i platillo que el tren arribaria a Vic l'any 1871” i continua encara “ Pot ser que aquest almanac es basés en aquestes expectatives per escriure aquesta nota. La concessió d’aquest Baró acabà com el rosari de l'Aurora sent suspesa el 23 d'octubre de 1872 i traspassada, com ja hem dit al començament,  a Fèlix Macià Bonaplata que va ser qui va fer arribar el tren a Vic el 8 de juliol de 1875. “. 

 

Aquesta és la realitat sense ficció de com van anar les coses en aquells anys de “progrés” amb la inauguració d’una primitiva i senzilla estació fora de la ciutat  a la qual s’accedia baixant per la rambla de les Davallades tot traspassant l’antiga muralla del Morbo pel sector del Portal de Sant Joan,  entre l’Hospital de la Santa Creu i l’edifici de l’antic Seminari Tridentí, avui edifici de Correus.  Faltarien trenta-cinc anys encara perquè la ciutat, amb l’esplendor de les festes balmesianes de l’any 1910 inaugurés la seva segona estació a l’actual plaça del Centenari. Una immensa baluerna de disset portals que deixaria Vic bocabadat.

Miquel S. Cañellas


Actual edifici de l'Estació del Ferrocarril a la Plaça del Centenari



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més i Major que mai ¡¡

-
Imatge
 La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,  havia  propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació  de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns  mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,  quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se  de fórmules anteriors, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’antiga i històrica Banda Municipal, sinó també d’alguns elements  del cerimonial , que anys a venir amb l’esforç i l’empenta d’alguns ardits, es tornarien a  recuperar.  Dura
Més informació

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

-
Imatge
  La tragella d’en Quimet La ciutat de Vic, abans dels anys cinquanta abarcava el seu nucli antic, les rambles, els cinc carrers itinerants i l’eixample i plaça dels sants Màrtirs. Una ciutat petita de 15.000 habitants. El carrer del Remei era com un apèndix exterior del carrer de sant Pere.   Era l’any 1954 quan els primers tractors, els tres primers tractors que hi havia a Vic, varen començar a rompre els terrenys adjunts a la Calla, al barri del Remei i finalment a les Cases del Sindicat   vers l’any 57. Es en Quimet Font qui ens ho explica, tractorista pioner abans no arribessin a Vic les excavadores, les retros i els toros de feinejar els terrenys i explanar solars.   Al costat   d’en Joan Bau d’el Corral, en Puigventós i en Macià de la Calla amb els tractors i la tragella (remolc per a explanar i tombar el terreny) Vic començava a créixer cap al Sud superant un reguitzell de masies i masos que desapareixerien per la pressió migratòria i per un incentivat progrés que a partir de
Més informació

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

-
Imatge
  El lleó de Vic, la darrera figura del bestiari incorporada al seguici l'any 2021 amb música de Lluis Toran  “EN DEFENSA PRÒPIA ...”                         La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,   havia   propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació   de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns   mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,   quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se   de fórmules anacròniques, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’
Més informació