Entrades

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

Imatge
  La tragella d’en Quimet La ciutat de Vic, abans dels anys cinquanta abarcava el seu nucli antic, les rambles, els cinc carrers itinerants i l’eixample i plaça dels sants Màrtirs. Una ciutat petita de 15.000 habitants. El carrer del Remei era com un apèndix exterior del carrer de sant Pere.   Era l’any 1954 quan els primers tractors, els tres primers tractors que hi havia a Vic, varen començar a rompre els terrenys adjunts a la Calla, al barri del Remei i finalment a les Cases del Sindicat   vers l’any 57. Es en Quimet Font qui ens ho explica, tractorista pioner abans no arribessin a Vic les excavadores, les retros i els toros de feinejar els terrenys i explanar solars.   Al costat   d’en Joan Bau d’el Corral, en Puigventós i en Macià de la Calla amb els tractors i la tragella (remolc per a explanar i tombar el terreny) Vic començava a créixer cap al Sud superant un reguitzell de masies i masos que desapareixerien per la pressió migratòria i per un incentivat progrés que a partir de

Les campanes de la Catedral tornen a sonar

Imatge
  Les campanes de la catedral tornen a sonar   A banda dels quadrants solars presents ininterrompudament en els edificis públics des de l’època romana, no es coneix l’existència de rellotges autònoms als campanars de Catedrals, monestirs o castells reials abans de principis del segle XIV.   Amb això no volem dir que no existissin ginys mecànics, més enllà de les clepsidres o el rellotges de sorra, que servien com a avisadors per a compassar el toc de les hores manualment des del peu del campanar.   Qui ens testimonia l’existència d’un primer “horologium o aralotge ” vigatà, és mossèn Josep Gudiol(1872-1931), el primer director i mantenidor del Museu Episcopal de Vic . A principis del segle XX, coincidint amb el desig anunciat de part de l’ajuntament de Vic, que hi havia la voluntat ferma de canviar la maquinària del rellotge de la plaça, mossèn Gudiol va publicar un recull de les seves recerques d’arxiu al setmanari “La Veu del Montserrat“.   Com ens recorda el mateix historiador

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

Imatge
  El lleó de Vic, la darrera figura del bestiari incorporada al seguici l'any 2021 amb música de Lluis Toran  “EN DEFENSA PRÒPIA ...”                         La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,   havia   propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació   de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns   mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,   quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se   de fórmules anacròniques, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’

El seguici de la Festa Major de Vic ( VIII )

Imatge
  ELEMENTS DE LA IMATGERIA I ANYS DE LA SEVA RECUPERACIÓ   Any 1832 incorporació del cap de Llúpia, el “Merma”.   Any 1862. Incorporació dels Gegants nous de l'Ajuntament   Any 1862 incorporació de la Vella   Any 1900 incorporació del cap gros: “El Nen”   Any 2002 recuperació de l'àliga.   Any 2007 recuperació de la Mulassa i del Bou   Any 2011   recuperació i /o incorporació de la segona parella de gegants de ciutat, però propietat d’una entitat en aquest cas dels geganters del carrer de la Riera ( Antigament segle XVII , XVIII i XIX la ciutat comptava amb dues parelles de gegants: Una propietat de l’ajuntament i l’altre propietat de dos gremis de treballadors: sastres i traginers.   Any 2013 incorporació dels gegants petits de Vic. Rèplica dels  gegants actuals de l’ajuntament però amb la vestimenta morisca que lluïren la dècada dels anys vint del segle passat.    Any 2014  recuperació dels cavalls cotoners. Any 2021   recuperació del Lleó

El seguici de la Festa Major de Vic (VII)

Imatge
  .....SOBRE ELS PROGRAMES D'ACTES  La lectura dels programes d’actes de la Festa Major ens permeten veure l’evolució del seguici. Fem constar els anys que creiem més significatius:   L’any 1895 l’ofici encara se celebrava als Trinitaris; un costum que perdurarà fins el 1899 “El Excmo. Ayuntamiento en corporación y Junta de Gremios, precedidos de los gigantes y cabezudos, Banda Municipal y Pertigueros, saldran de las Casas Consistoriales, dirigiéndose a la Iglesia de los Padres Trinitarios, para asistir a la fiesta religiosa”   El “Programa del Cap de Llúpia de l’any 1900 no descriu el seguici però fa èmfasis que l’Ofici se celebrarà a la Catedral Basílica “amb assistència de les Autoritats”.   L’any 1901 el mateix programa ens diu: “L’Excm. Ajuntament y   los senyors Procuradors, precedits de los Gegants i Banda Municipal sortiran de les Casas Consistorials per assistir al SOLEMNE OFICI que se celebrarà en la Basílica Catedral”.   L’any 1904 el programa de festes cívique

El seguici de la Festa Major de Vic ( VI )

Imatge
  L’ACORD MUNICIPAL DE PATRONATGE   Com explica Joan Arimany en el seu article sobre “ Sant Miquel dels Sants, segle i mig de patronatge” (Revista Vic any 2012)” La resistència als canvis, especialment quan incideixen directament als símbols d’identitat, va fer que els vigatans oferissin certa resistència a acceptar el nou patró”.   Això ja havia passat en 1656 en la festa dels Màrtirs quan aquests s’havien imposat a Sant Just, candidat del capítol catedralici. Mentre fra Miquel era beat –ja ho hem avançat- no es podia considerar pròpiament patró de Vic, malgrat això l’estament eclesiàstic li havia atorgat l’aureola de copatró al col·locar la seva estàtua a la cornisa de la nova Catedral neoclàssica acabada l’any 1803. Passada la cerimònia de canonització a Roma   (8 de juny de 1862); tres dies més tard, el periòdic local “El Ausonense ” ja constava que Sant Miquel no era patró de la ciutat i animava a la ciutadania a que s’iniciés un procés municipal per fer aquesta declaració. Aque

El seguici de la Festa Major de Vic ( V )

Imatge
    EL SEGUICI OFICIAL DE LA FESTA MAJOR DE VIC   El protocol d’elements festius de la ciutat de Vic, en tractar del Seguici Oficial de la Festa Major de la ciutat fa constar que : “El Seguici Oficial de la Festa Major de Vic ha esdevingut,amb el pas dels anys, la suma de la cercavila de gegants i capgrossos i la banda municipal que acompanyava les autoritats de la ciutat per assistir a l’Ofici de Festa Major en honor del Sant patró més la processó que portava la imatge del Sant per tota la ciutat . Actualment doncs, el Seguici de la Festa Major de Vic consisteix en la processó en que els elements festius de la ciutat i la Banda de Música, grallers, gegants i llúpies, bestiari etc . esperen les autoritats a l’Ajuntament per acompanyar-les fins a l’Ofici que se celebra a la Catedral de Vic, aturant-se a la casa natal de St. Miquel dels Sants per acompanyar la imatge del Sant i la seva relíquia fins a la mateixa Catedral on presideixen l’Ofici”.  A l segle XIX l’ofici o missa s