Entrades

MÚSICA I MÚSICS VIGATANS - L'inici d'una nova etapa

Imatge
 10 MOV. …(  crescendo) ….........................................         L’inici d’una nova Etapa   Any 1970; un article sobre l’escola de música que signa Joan Sunyol a la Revista Vic: dues imatges gràfiques en blanc i negre. La primera, Joaquim Maideu dret davant la pissarra d’una aula del nou estatge a la Casa Bojons, observant amb atenció, assegudes, 6 alumnes que segueixen les notes del pentagrama. La segona imatge, ens presenta un vell professor, teclejant al piano, mentre observa atentament una alumne que practica  amb la guitarra.  Joaquim Maideu i Puig (1938-1996) El vell professor és Segimon Claveria. Un home que després d’una llarga trajectòria com a músic, intèrpret i compositor de sardanes, compaginava la interpretació amb la docència. Al costat de Subirachs  fins l’any 1968 i al costat de Joaquim Maideu el darrer any de la seva vida acadèmica, representa la baula entre la vella i la nova escola, entre la música de Vic…. i la música de Vic. La Casa Bojons (Casa de Cultur

MÚSICA I MÚSICS VIGATANS - Del Conservatori a la nova Escola

Imatge
 9è. MOV.      ( Andante sin “mottos” )  ……………Del conservatori a la nova Escola     Una ciutat que acabava d'estrenar el segle amb un nou rellotge públic de tocs impertinents a la Plaça, el corrent elèctric feia cosa de tres anys i una Estació de tren que s'empetitia per moments, va haver El rellotge d'en Besses: el de les 24 batallades d'inventar una festa, esberlant el Mercadal, palplantant unes faroles gaudinianes, allargant una Avinguda i eixamplant una Estació. Per Balmes, tot lo millor. ..es digué entre els prohoms de Catalunya Vella amb Lluis B. Nadal i en Collell com a caps de colla. Les festes balmesianes foren una  gran “moguda” i el món musical vigatà, amb la trobada  de colles de Calis-tènia a la Plaça, solemnes actes de recepció, Te Deums i Misses solemnes, terrabastalls de banda al carrer  i Concerts del Català al principal no va pas poder afluixar.   Després de Lluís Jordà, prendria el relleu, després d'opositar,  Eusebi Bosch i Humet, antic director

MÚSICA I MÚSICS VIGATANS - Associacionisme i Progrés

Imatge
 8è. MOV.  ( canticorum et musici)…………………..Associacionisme i Progrés    L'any que Eduard Compte tocà a les Tuilleries pel flamant Napoleó  II i Sra. , Paris ja era coneguda arreu del món com la  Ciutat de la LLum. Malgrat els incipients avenços, la incipient escolaritat i la incipient Escola de Música, la nostra ciutat seguia en la penombra, solament  atenuada, durant les llargues nits d'hivern, per uns senzills gresolets d'oli.  El vigatà Eduard Compte tocà a les Tuilleries per Napoleó II El primer estatge, sala d'assaig i dipòsit d'instruments de l'Escola de Música i banda Municipal, era ben prop de l'Ajuntament. Una de les tres Escoles Municipals per a nens, la de sant Felip, compartiria les seves aules amb l'Escola de Música que segons Eduard  Junyent , podem assenyalar en funcions a partir de 1844.   Tal com recull , l'obra de Jordi Mirambell,   a qui li hem d'agrair l'important  treball de recerca arxivística i documental sobre la Histò

MÚSICA I MÚSICS VIGATANS - Desamortitzacions i escolaritat

Imatge
 7è. Moviment   (andante con motto) …………………Desamortitzacions i Escolaritat   Amb l'acabament de la Guerra del Francès (abril de 1814) l'absolutisme s'imposaria per ordre i gràcia de Ferran VII,  que malgrat tot haurà de vèncer les pressions involucionistes dels malcontents i d'alguns nobles com el Baró d'Eroles, capitost de les Partides de la Fe. Després del  breu trienni  lliberal”, del 1821 al 1823, (quan la municipalitat aprofita per a erigir una columna Constitucional a Plaça (la Niña) i planta el rellotge de la ciutat), i abans que la Banda del Batalló hagi tingut temps d'assajar l’Himne de Riego, la força de d'intervenció dels 100.000 Fills de Sant Lluís,  imposaria altra volta el monarca absolut i la seva cort.  S'havien canviat les tornes….. i les partitures. Finalment i amb la successió al tron d'Isabel II  es produiria  el conflicte dinàstic, que es materialitzà a la pràctica amb les tres guerres carlines, que ni Balmes ni Claret, intercess

MÚSICA I MÚSICS VIGATANS - La dispersió de les perruques

Imatge
 6è. MOV.     (prestissimo forte) ……………       La dispersió de les  perruques   A les envistes del setge francès i de la posterior  Batalla de Vic (febrer de 1810) el Baró de Maldà ens il.lustra, gràcies al seu dari, sobre les músiques i formacions de carrer.  Voleu la nota d’un predecessor d’en Quelet de les Crides ? “A migdia a so de trompeta, ha publicat lo pregoner en la plaza devant la casa que habita el Sr. Gobernador que es tingan apunt los caballs dels senyors per quan se necessiten per lo exercit”  . Més d’un noble, davant d’aital negoci, i sabent que l’ordre venia de  l’Exem. Gral. Marquès de Palacio, ja es pot imaginar el públic amb quina llestesa la deurien complimentar.   Amb  l’arribada del reforç de tropes borbòniques de Barcelona per defensar Vic, el Baró se sentirà reconfortat, i es nota que disfruta del moment. Veu entat la tropa amb aires marcials “ amb sa escollida música  de bombos, platetes, campanilles, fugots,clarinets “  Al captard del mateix dia (30 Oct. 1808)

MÚSICA I MÚSICS VIGATANS - Entremès de músic

Imatge
 5è. MOV. (pizzicatto) ….…………………………         Entremès de Music   Si restéssim al final els oferiria les postres ….de músic. Però més o menys a l'equador d'aquest viatge al Vic musicant, penso que es un bon moment per a dedicar un breu  del nostre temps a uns noms que si no sonen, haurien de sonar. Parlem dels músics? Dels compositors?   De tot plegat un tastet.. Després de la presentació dels nostres heralds, ben arribats de Berga, ( recordem: segle XIII, gramalla vermella, trompa afinada, barret emplomallat,  contracte municipal  rubricat);  no trobem cap altra músic popular que no sigui un campaner. Aclarim-ho, no es tracta d’un tocacampanes en el sentit estricte; i és que Francesc Albareda,  (mestre d'orgues)  nascut a Vic a cavall dels segles XV i XVI, hauria trobat el seu complement laboral de  manifasser i operador de tubs, registres i teclats, en la reparació de la maquinària  del primer rellotge autònom de la Catedral de Vic. Qui si  no, un constructor d'orgues e

MÚSICA I MÚSICS VIGATANS - Capelles de música, "siestas" i cambra

Imatge
 4rt. MOV  (cantabile) …………………..Capelles de Música, “siestas”  i cambra   A partir de mitjans del segle XVI , la Reforma protestant i la Contrareforma catòlica del obriran vies de distanciament entre dues formes de concebre la música religiosa. Si d'una banda Luter pugnava per acostar la fe, el llibre i les cançons al poble, d'aquí la  popularització dels Corals i els himnes de les esglésies protestants, el catolicisme després del concili de Trento (1545-1563) voldrà extirpar - diu el decret-   “ tota aquella música en la que hi tingués cabuda el més mínim element impiu o lasciu” .  Fins i tot s'arribaria a demanar , per part d'elements rigoristes, la prohibició de qualsevol interpretació polifònica dintre dels temples.   Sortosament això no passaria gràcies a la influència de compositors com Palestrina, finat l’any 1594,  que va poder demostrar a través de la seva influència que la polifonia no és incompatible amb la  puresa de línies  ni amb la claredat del text.  Les