Obrint finestrals ( III )
Des del punt de vista cultural i sociològic, la inauguració de l’Institut d’Ensenyament Mitjà Jaume Callís,l’any 1968, representà d’una banda, un notable progrés pel que fa a la normalització de l’ensenyament a la nostra ciutat i comarca mancades de centres d’aquest nivell d’escolaritat. Per l’altre cantó, suposà una exclusiva “inquietant” al introduir com a novetat per al Vic d’aquells moments, l’ensenyament mixte: una modalitat pràcticament inexistent a la nostra comarca, llevat de casos molt puntuals en acadèmies privades. Dins d’aquest context els vigatans, però sobretot la seva joventut més activa, no serien aliens a les influències cada vegada més determinants provinents dels mitjans de comunicació: ràdio i televisió, majorment. En aquest cas, la petita pantalla venia a demostrar que el món també existeix més enllà de les nostres fronteres. D’altra banda, una economia en franca recuperació va permetre a molta gent adquirir el seu primer vehicle, viatjar i obrir la ment a nou