El cor de la ciutat
Vic s’havia expandit d’ençà del segle XII a partir del clos de l’antiga i primitiva muralla medieval que coincidia pràcticament amb la línia de les rambles actuals. La menestralia i els nouvinguts, que no s’hi podien encabir, hagueren de bastir els seus habitatges al defora del recinte emmurallat. Aquest fou el naixement dels ravals. Alguns en forma itinerant; és el cas del ravals de Sant Francesc i Sant Pere vers el cantó de migdia, o els de Manlleu i Gurb, allargassant-se tímidament cap al nord. D’altres, distribuïts en forma arraïmada, com el de Santa Eulàlia en la direcció de Roda; el de les Clotes, barri dels calciners i pellaires prop de la riera, o el raval de Sant Joan entre el portal de Malloles i la sortida del camí ral cap a Cardona Aquest era el panorama urbanístic de la ciutat des que s’acaben les muralles defensives del segle XII fins que, dos segles més tard, el rei Pere III manà de reconstruir-les amb major solidesa, per tal de prevenir invasions que afortunadamen