Rellotges, Història i Patrimoni

 Pel que fa al capítol d’infraestructures i serveis, cal dir que a l’Ajuntament s’estava discutint el projecte d’un nou abastiment d’aigua potable per tal de complementar l’insuficient cabal procedent de Monallots. Mentre el grup republicà defensava la portada d’aigües  pel sistema de gravetat des de la presa de Forat Micó, dessota Bellmunt, el grup de Catalunya Vella defensava la captació per bombeig procedent del riu Ter des de  Conanglell. Com es pot suposar, després de múltiples discussions i per  manca d’una majoria representativa, el projecte quedà encallat al cartipàs municipal fins passada la Guerra Civil. Sobre l’urbanisme direm que, en aquests moments  s'obriren els carrers de  la Soledat, Anselm Clavé i Andreu Febrer a l'entorn de la nova zona escolar  Jaume Balmes, a la qual s'accedirà, a partir d'aquests moments per un pont  nou d'estructura metàl.lica, construït -a l’igual del nou pont del Molist- als tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima de Ba

 Mancat de tot suport popular i davant la reiterada insistència de la classe política per un retorn a la normalitat institucional, el rei, d’acord amb l’estament militar, destituí Primo de Rivera i nomenà cap provisional, pel març de 1930, el general  Berenguer . Aquest, va ser reemplaçat, en poc menys d’un any, per l’almirall Aznar.  El canvi de consistori a la ciutat arribà de forma precipitada per la mort d’un espectador ocasional durant la manifestació popular contra els regidors  governatius i el  batlle, en la qual hi hagué increpacions i trencadissa de vidres per tal de dissuadir-los de continuar al capdavant del govern de la ciutat. L’enterrament  de Llucià Pujols esdevingué una manifestació de dol ciutadà, viscuda en un clima de tensió i  significació política afegida.  En “Pugilato” (el cap de la policia municipal a qui la Guàrdia Civil tractà de protegir amb trets intimidatoris contra els manifestants) desaparegué de la ciutat per un quant temps i no tornà a Vic fins passada

 Amb l’enderroc dels fanals de Gaudí, l’any 1924, s’iniciava simbòlicament a Vic una etapa, la dictadura del general Primo de Rivera, en què de retop, la cultura catalana es retreuria per la imposició de severes limitacions. Assaltat el poder, amb el consentiment d’Alfons XIII, el general sevillà nomenà un directori i se suprimí el normal funcionament de la vida democràtica, els partits polítics i la Mancomunitat.  Vic 1924 - Expectació per l'enderroc dels fanals d'en Gaudí Es justificà aquesta actuació, benvinguda inicialment pel catalanisme moderat, per la situació d’inestabilitat a les colònies del nord d’Àfrica, però, sobretot, per l’agitació social i el pistolerisme,del qual hi hagué víctimes a tots dos cantons. La mort del cap de govern Eduardo Dato, o la dels sindicalistes catalans Francesc Layret i Salvador Seguí varen ser prou significatius d’un període, en què els morts i ferits per atemptats i revenges es podien comptabilitzar per centenars.  Vic, igual que les altre