Un Renaixement discret
El període renaixentista, molt modest a Vic arquitectònicament parlant, es va significar a la nostra ciutat amb l’ampliació d’un edifici emblemàtic i històric per excel.lència: l’edifici de la Llotja, bell exemple del gòtic civil i símbol màxim del poder municipal que se sobrealçà l’any 1493, per la necessitat de donar cabuda a noves dependències. Fou en aquesta època quan s’agençà també la sala del consell del primer pis (la Sala de la Columna) que s’ennoblí amb la construcció del magnífic finestral de Jaume Cavallers, cisellat el 1509. Finestral de Jaume Cavallers de l'Ajuntament Aquesta ampliació de la primitiva Llotja arribà pocs anys després d’un fet de gran transcendència històrica, l’acompliment d’un vell somni: la reunificació de la ciutat. Un somni, però, dificultat a cada moment per les bregues intestines entre els Malla, Altarriba i Cruïlles –senyors de la Plana- i l’oposició frontal dels comtes de Foix que no acceptaven cap proposta que representés una pèrdua de ju