Rellotges, Història i Patrimoni

 De l’etapa modernista, esmorteïda “oficialment” cap al tombant de segle, encara  en quedaven molts dels artífexs i creadors. Però aquell esperit romàntic, gestat per la Renaixença, arravat artísticament i políticament invertebrat, evolucionarà cap a plantejaments formals més clàssics i a uns temps políticament més madurs. Amb la publicació de les Gloses, any 1906, a les planes del periòdic tradicionalista La Veu de Catalunya, Eugeni d’Ors formulà les seves orientacions estètiques i culturals de l’ideari noucentista. Es tractava d’una nova comprensió, la síntesi entre la Renaixença i l’universalisme modernista, que tindrà ben aviat la seva corresponent acció  en l’actuació política que va dur  terme la Mancomunitat de Catalunya (1914 –1923), sobretot per l’acció decidida d’Enric Prat de la Riba, el seu primer president. No en va fou el mateix Ors qui qualificà el gran polític regionalista  com “el seny ordenador de Catalunya”.  Enric Prat de la Riba Malgrat les dificultats i els entreb