Obertura del barri antic i exclaustracions
La ciutat havia començat el segle XIX amb un tímid gest que acabaria per encomanar-se: l’obertura del primer carreró que trencava l’antic pany de muralla, al sector de la rambla del Passeig. Es tracta del carrer de Sant Vicenç, anomenat també de l’Embrolla, pels múltiples plets i enraonies que aquesta gosadia urbanística va suposar. Aquest carrer presenta la peculiaritat,de ser el primer que ostentà una indicació de trànsit, avui per avui ben conservada al seu primitiu emplaçament. Precisament per la seva originalitat, ens permetem transcriure la seva llegenda, realment explícita: ”Por esta calle no pueden pasar carros, so pena de diez reales” (sic). Així és que, de mica en mica, igual que les petites venes aboquen el seu fluid al torrent circulatori dels grans vasos, els carrers del barri antic, s’anaren connectant progressivament al corrent circulatori de les rambles. Després del de Sant Vicenç (1805), s’obrí, nou anys més tard, el carrer de Santa Maria al costat del bisbat. Més en