Rellotges, Història i Patrimoni

 Res no tant contradictori com el "vigatanisme", tal volta per això : Perquè no és racial, no és genètic. Es que ben mirat és curiós....Agafeu qualsevol nom de poble o de ciutat, qualsevol, no ve d'aquí i mireu de convertir-lo en un substantiu característic, acabat en "isme". Quants en trobareu ? Ben pocs. El "vigatanisme" és quasibé, una escola  filosòfica universal .  Manuel Brunet disfruta relatant les seves tertúlies amb aquell anarquista de bona fe que era en Jaume Brossa, el director de "El Diluvio". Brossa era dels homes que creia, a un temps,  en les bombes, la pau universal i en el poder guaritiu de la Valeriana. I segons ens consta en Manuel Brunet, Brosssa estava realment preocupat, des del seu vetllador barceloní, pel fenòmen humanístic del vigatanisme.     - Oh si, El vigatanisme és una cosa molt seriosa i ho dic molt seriosament ¡ Manuel Brunet i Solà  (1889-1956) Brossa, l'anarquista de "El Diluvio", deia que el v

 Un dia van venir els íbers i ens van donar la bel·licositat de les tribus que defensen el  territori a cops de roc i maten senglars i soldats romans a cops de fona. El pebre de la supervivència . Més tard foren els romans, que sembraren  els camins de la Plana d'esteles i pedres mil·liars. El julivert de la civilització.  Encara li faltava el buquè al gran plat del vigatanisme. Que bé hi venia el bàrbar romaní dels visigots ¡ Però s'acostava el gran element de la nostra essència. La petjada dels primers bisbes i la paraula dels primers apòstols que, a cops de destral marcaven les arestes que més enfortirien el paladar. Ens feiem cristians.  Però la Plana seguia sent un passadís, un corredor, un punt de va-i-vé. Erem la Rambla de Catalunya  de les civilitzacions, una esponja que accepta i escup el líquid però que sempre n'aprofita el gust. Perquè darrera el toc aquest personal, d'aquest aiguabarreig d'íbers, procònsuls i bisbes, hi venien els sarraïns, amb aquella p

 Jaume I el conqueridor, fabricant de la grandesa catalana, havia vist la llum primera a Montpeller.  Evidentment quan descobrim que ni Napoleó havia nascut a França, ni Marx a Rússia ni Carlemany a França comencem a entendre quelcom que ja ens temíem. Que forçosament el "vigatanisme"tampoc exigiria, com a punt de partida, una naixença físicament vigatana. Que una cosa és el document nacional d'identitat i una altre és l'esperit.  I que els grans fonaments del  "vigatanisme" - Oliba, Calbó, Torras i Bages...- no siguin vigatans. L'un vingué de Cerdanya. L'altre pujant des de les terres tarragonines. El de més enllà, des de les vinyes vilafranquines. És que realment el"vigatanisme" no és un factor genètic. No és un àcid que bull en el microcosmos cel·lular. No és pas, com volia Puig i Cadafalch, que el nostre perímetre cranial i la nostra massa encefàlica, superin racialment el d'altres estructures ètniques,no. Es que tot un seguit de fe