Magnificència del clos emmurallat
La ciutat, no ho oblidem, va continuar emmurallada d’ençà que el rei Pere III manà de refer l’anterior mur de defensa, perforat per rònecs habitatges i degradat pel pas dels anys. Aquesta nova estructura defensiva, tal com ja havíem avançat, va fortificar les portes principals d’accés a la ciutat amb doble torre sagetera; així es va fer als portals de Malloles, Queralt, Santa Eulàlia i Manlleu, mentre que als tres portals restants: Portalet, portal de Gurb i portal d’en Teixidor, s’hi va aixecar un únic bastió semicircular. Més endavant, però, al segle XV, la muralla es vestí i va senyorejar amb l’afegitó ornamental de capelles o fornícules dedicades a la Verge a l’interior dels portals, i amb sengles creus de terme a la part forana. Aquesta particularitat (la dedicació mariana dels portals) va tenir una sola excepció al portal de Manlleu dedicat a Sant Cristòfol. Un nom que ha perviscut al llarg dels anys en perfecta simbiosi amb la denominació més popular de carrer Estret. Tor