Magnificència del clos emmurallat

-

 La ciutat, no ho oblidem, va continuar emmurallada d’ençà que el rei Pere III  manà de refer l’anterior mur de defensa, perforat per rònecs habitatges i degradat pel pas dels anys. Aquesta nova estructura defensiva, tal com ja havíem avançat, va fortificar les portes principals d’accés a la ciutat amb doble torre sagetera; així es va fer als portals de  Malloles, Queralt, Santa Eulàlia i  Manlleu, mentre que als tres portals restants: Portalet, portal de Gurb i portal d’en Teixidor, s’hi va aixecar un únic bastió semicircular.

Més endavant, però, al segle XV, la muralla es vestí i va senyorejar amb l’afegitó ornamental de  capelles o fornícules dedicades a la Verge a l’interior dels portals, i amb sengles creus de terme a la part forana.  Aquesta particularitat (la dedicació mariana dels portals) va tenir una sola excepció al portal de Manlleu dedicat a Sant Cristòfol. Un  nom que ha perviscut al llarg dels anys en perfecta simbiosi amb la denominació més popular de carrer Estret.

Torre de muralla del Portalet amb la capella de la Mare de Déu dels Àngels

A pesar del temps, cal fer notar que algunes  d’aquestes imatges, o la seva advocació, han perdurat d’una o altra forma fins als nostres dies. Algunes en noves fornícules que es construïren a les façanes dels edificis propers als antics portals; és el cas de la Mare de Déu de la Llet, reposada en una capelleta al carrer de les Neus, o la Mare de Déu dels Ângels que, encara presideix l’actual torre dels jardins d’en Tortadès, al Portalet de Montcada. En d’altres casos, capelles votives com la de la Verge de la Guia, antigament al portal de Malloles o, finalment, advocacions  recordades per la pervivència d’un nom com el de Santa Elisabeth -cosina de Maria- que s’ha mantingut a través dels anys a la placeta davant del que fou l’antic portal de Queralt on s’ubicava un petit grup escultòric de la Visitació.

La ciutat, talment un bastió inexpugnable rodejat per un total de quaranta torres i set portals,  va disposar d’un corredor interior i d’un fossar a la part externa per a la seva defensa. Més endavant, mitjan segle XVII,  abans de l’enderroc sistemàtic dels ravals, tota la muralla i les torres de defensa foren protegides i embellides per cobertes de teula a dos vessants. Amb una mica d’imaginació podem copsar la impressió a vol d’àliga de l’estructura urbana de la nostra ciutat, amb els seus portals, murs i  torres  a  semblança  d’una mà encerclada amb els cinc dits oberts eixint fora muralla i que són justament els camins d’accés a l’antic  clos medieval. 

 

Miquel S. Cañellas



(del llibre VIC CRÒNIQUES URBANES)


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més i Major que mai ¡¡

-
Imatge
 La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,  havia  propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació  de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns  mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,  quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se  de fórmules anteriors, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’antiga i històrica Banda Municipal, sinó també d’alguns elements  del cerimonial , que anys a venir amb l’esforç i l’empenta d’alguns ardits, es tornarien a  recuperar.  Dura
Més informació

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

-
Imatge
  La tragella d’en Quimet La ciutat de Vic, abans dels anys cinquanta abarcava el seu nucli antic, les rambles, els cinc carrers itinerants i l’eixample i plaça dels sants Màrtirs. Una ciutat petita de 15.000 habitants. El carrer del Remei era com un apèndix exterior del carrer de sant Pere.   Era l’any 1954 quan els primers tractors, els tres primers tractors que hi havia a Vic, varen començar a rompre els terrenys adjunts a la Calla, al barri del Remei i finalment a les Cases del Sindicat   vers l’any 57. Es en Quimet Font qui ens ho explica, tractorista pioner abans no arribessin a Vic les excavadores, les retros i els toros de feinejar els terrenys i explanar solars.   Al costat   d’en Joan Bau d’el Corral, en Puigventós i en Macià de la Calla amb els tractors i la tragella (remolc per a explanar i tombar el terreny) Vic començava a créixer cap al Sud superant un reguitzell de masies i masos que desapareixerien per la pressió migratòria i per un incentivat progrés que a partir de
Més informació

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

-
Imatge
  El lleó de Vic, la darrera figura del bestiari incorporada al seguici l'any 2021 amb música de Lluis Toran  “EN DEFENSA PRÒPIA ...”                         La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,   havia   propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació   de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns   mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,   quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se   de fórmules anacròniques, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’
Més informació