L'expansió del bisbat de Vic
Assentada novament la població, amb gent provinent de les comarques pirinenques i amb els descendents dels antics habitants d’Osona, la ciutat de Vic s’havia estructurat políticament amb la reconstrucció del castell i l’establiment del nou bisbat. Durant aquells primers temps, fins l’establiment de la provínicia eclesiàstica l’any 1089, (tot i l’intent fallit d’independència aconseguida puntualment pel bisbe Ató l'any 971) el bisbat de Vic va passar a dependre de la seu metropolitana de Narbona, degut a la impossibilitat estratègica de vincular-lo amb l’antiga tarraconese encara sota domini musulmà. Les dependències episcopals s’aixecaren amb celeritat i quedaren llestes abans del 900 en un nou indret assignat per Guifré, el comte repoblador, a la part baixa de la ciutat prop de la llera del riu. Aquelles primeres dependències, tal com preveien els cànons, comprenien tres esglésies que es van dedicar a sant Pere, sant Miquel Arcàngel i santa Maria. Construccions que, per la man