Rellotges, Història i Patrimoni

 El modernisme, fruita madura de la Renaixença, representarà inicialment per a Catalunya un capbussament romàntic dins la història antiga medieval. D’aquí la incorporació del goticisme com a referència idíl.lica d’una etapa d’esplendor política nacional. Aquest nou corrent,que va trencar amb el classicisme formal, equil·librat  i uniformista propi de la Il.lustració, aportà el contrapunt d’un neoromanticisme que s’expressava plàsticament a través de la línia corba, la decoració amb motius vegetals i el gust per l’asimetria. Aquesta decoració que atenyia fins al disseny dels interiors i al mobiliari, s’assolí a les façanes, bàsicament, amb la incorporació d’elements forjats, ceràmica de trencadís i vitralls emplomats. Va ser a Barcelona on sorgiren les primeres obres emblemàtiques d’aquest nou estil. Arquitectes tan notables com Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch o el genial Antoni Gaudí pigallaren el cap i casal de Catalunya amb obres de gran bellesa i gosadia estructural, que ara c