Reconstruccions de postguerra ( II )
En aquests primers anys de postguerra, el bisbe Perelló va destinar bona part dels recursos mediàtics i econòmics a la campanya per la construcció del nou Seminari Diocesà, la nineta dels seus ulls. Inicialment projectat en els terrenys de l’estadi Torras i Bages, la proximitat de la capa freàtica dels terrenys aconsellava el canvi d’emplaçament cap al sector nord de la ciutat. Les aules d’aquest vast edifici de planta de doble creu, aixecat mitjançant el treball de mà d'obra forçada, varen ser dirigides per l’arquitecte Lluís Bonet i Garí. L'edifici va estar a disposició dels primers estudiants de capellà l’any 1947, mentre que la inauguració oficial de l’edifici es demorà dos anys més. Però al mateix temps que es construïa el Seminari Diocesà, s’adaptà –a petició del Dr. Eduard Junyent- l’antic col.legi de Sant Josep, “La Panissa”, com a seu del nou Museu Episcopal. Així mateix, continuaren ininterrompudament les restauracions d’antics temples parroquials,capelles i sant