De l'hora i els rellotges
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiGEewvoVGc2PEiXUIARrVBKq9GDB1w6PJpDerUmNpdiaRaPImxce-U8vPSpJR9LjcmKpiHz-vmVyVznwztsRx6XLmQPRbGLUTIyhyrlHyugrXLI6RH015Cs0ltir1YGdu9VNOpxJHSyo/s320/1997b5b7330e24ea9d1730b0a00873d2.jpg)
L’origen conegut de la paraula llatina “Horologium” (el nostre rellotge) l’hem de cercar en el mot primigeni “Hora” i del mot grec = lego ) que vol dir comptar. Una paraula, però, d’arrels històriques clarament egípcies. Remirem en l’envitricollada mitología de l’imperi dels faraons i ens trobarem amb un nom fontal: “Hor “ (Horus grecollatinitzat) rei del Cel; amb cos d’home i cara de falcó que recorre a diari la volta celeste. Per al món grecollatí, que s’abeura del món egipci, la paraula es relacionarà ben aviat amb el temps i les estacions, ja que l’atribució divina a la Grècia clàssica s’havia personificat en Zeus, “déu” suprem de l’Olimp. D’aquesta manera el mot “Hora” es transferia a uns nous personatges: les “Hores” , filles de Zeus i Temis, les tres deeses personificades en les Tres Estacions. I és que la Grècia antiga, sols en considerava tres: la primavera (Tal.lo), la Tardor (Carpo) i l’Estiu (Axo). En els poemes d’Homer, finalment es despersonalitzen les tres Dee