MÚSICA I MÚSICS VIGATANS (Reivindicació de la memòria)
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH0myN9TXW_tOkQS9Ev-mEd-8SmPWJ1crDXtFfFnBp1KscT3D2R_EEteJG0q-9yJa4Gh5mAgxqOFL6P_1mz6GWDWgq7YdAaqilCQfaraTw0-uSOpS8N49RkyTBz014LK2Bf7gOK9EPY-nCrvMqXQDYVKgg5U_KPc5zeykrkeRmqW2e48qpxMfNtCkR/s320/5565667842_b84c0e0101_b.jpg)
Comencem una nova entrega que no té res a veure amb patrimoni arquitectònic ni rellotges. Parlarem de música, concretament de la música a casa nostra. I és que, l'impuls artístic, la transmissió de coneixements, les sonoritats heretades, la trama i l'ordit culturals s'arrelen a uns orígens llunyans i difusos que no saben de decrets de constitució ni tenen fronteres visibles. Ens cal mirar enrere si volem entendre però, com a través de les constitució de les Juntes d'Instrucció Pública i dels reglaments municipals, de principis del XIX, és dóna un avenç significatiu en el camp del coneixement i l'estudi en general ja sigui perquè s'amplien el nombre d'universitats , que en el cas de Vic continua suplint el Seminari Tridentí, però sobretot per la implantació de l'escolarització de primer ensenyament, i la creació per part de molts municipis d'unes noves institucions lligades –per primera vegada - a la societat civil: es tracta de les escoles