MÚSICA I MÚSICS VIGATANS (Reivindicació de la memòria)

-

  Comencem una nova entrega que no té res a veure amb patrimoni arquitectònic ni rellotges. Parlarem de música, concretament  de la música a casa nostra.  I és que, l'impuls artístic, la transmissió de coneixements, les sonoritats heretades,  la trama i l'ordit culturals s'arrelen a uns orígens llunyans i difusos que no saben de decrets de constitució ni tenen fronteres visibles. Ens cal mirar enrere si volem entendre però, com a través de les  constitució de les Juntes d'Instrucció Pública i dels reglaments municipals, de principis del XIX, és dóna un avenç significatiu en el camp del coneixement  i l'estudi en general  ja sigui perquè s'amplien el nombre d'universitats , que en el cas de Vic continua suplint el Seminari Tridentí, però sobretot per  la implantació de l'escolarització de primer ensenyament, i la  creació per part de molts municipis d'unes noves institucions lligades –per primera vegada -  a la societat civil: es tracta de les escoles municipals de música i de dibuix. En aquest cas Vic, va ser un cas un cas avençat dins del territori català.   

 

  


1er. MOV. (breu)   …………………………………     Del Tropari  al Bestiari

 

 

En el llibre Vigatans i Vigatanisme,  Bonaventura Selva  ens fa la mercè de donar referències d’un document molt interessant sobre música i músics vigatans. Ens diu que “ a la Biblioteca Episcopal hi ha  un manuscrit del drama musical més antic (El Tropari, sgs. XI-XIII) que ens transcriu aquelles representacions a l'interior dels temples , precursors dels Autos Sacramentals.” I encara afegeix “Aquest Tropari recollia escenes escenes de l'Antic Testament, que eren cantades a cors mixtes i representades amb un gust simbolista, que perdurarà llarg temps” Es tractava d'unes representacions que es duien a terme a l'atri o a l'interior dels temples amb l'ajuda d'elements coreogràfics i representatius de personatges bíblics, o d'escenes del naixement o de la Passió de Crist. Si m’ho permeten, i amb les degudes reserves, era per a la gent senzilla i illetrada de l'època com la pel·lícula de romans del diumenge a la tarda - això si- amb finalitats pedagògico-catequètiques. No fa gaire temps, vam poder escoltar a la cripta de la Catedral de Vic una interpretació antiga del tropari, recuperada per la Nova Euterpe. 

Conjunt vocal  " La Nova Euterpe "

Un quartet vocal de música popular i de coro,  vinculat , per proximitat i per docència a la vida i a la història de l’Emvic: Sebastià Bardolet, Xavier Solà, Manel Marsó i Jaume Ayats. Es tracta d'una d'aquestes obres medievals, d'inspiració nadalenca: ”Quam vidisti patores” d’una exquisida puresa. Gràcies als arxius encara la tenim a la nostra  disposició, des de la llunyania del segle XIII. :  memòria de la cançó. De com va evolucionar de la catequesis a l'eufòria popular ho veurem d'aquí a un parell de “moviments”.   





                                                                                                                   Miquel S. Cañellas 





Montse Catllà, Josep M. Vila Abadal i  Miquel S.Cañellas 

(de la conferència inaugural de curs  2010-2011 a l'Emvic)









Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Notes sobre el Vigatanisme (a la recerca de les arrels)

-
Imatge
  LLUNY D'OBLIDAR UN MESTRE I CRONISTA QUE ENS ACABA DE DEIXAR, VOLEM INSCRIURE EN AQUEST BLOG, LA PETJA DE LA SEVA PLOMA INCANSABLE I PROLÍFICA. DEIXEU-VOS ENDUR PEL RELAT  D'UNA PETITA HISTÒRIA EXTRETA  D'UN RECULL D'ARTICLES SOBRE EL VIGATANISME  QUE ES VAREN PRODIGAR AL LLARG DE QUATRE SETMANES A TRAVÉS DE LES PLANES DEL SETMANARI AUSONA  Diríem que els propis obstacles climatològics i orogràfics que pendulen sobre el vigatanisme , lluny de condicionar una resignació, mouen a una reacció. Fins i tot el desig inescrutable de foradar la boira ¡  Com us expliqueu sinó grateu la terra dels arrels del vigatanisme, que una Plana emboirada hagi desvetllat tanta afició a la contemplació del cel ?   I no pensem aquí en el cel espiritual, de les beatituds i les milícies angèliques; ni en el cel literari de Dant; ni en el místic de Sant Joan de la Creu; ni en l'artístic que Fra Angèlic pintava agenollat, no . Volem dir el cel real, estelar, físic, autopi...
Més informació

per una vegada .....NO PARLEM DE PATRIMONI

-
Imatge
Podríem parlar de patrimoni, que és un tema que té un interès relatiu per a mi. I dic relatiu per a l'astorament d'alguns que saben que aquest tema sol ser un referent habitual dels meus articles. Però avui vull parlar del que realment m'importa en aquesta vida: els sentiments, l'amor, l'amistat, la recerca de la veritat, la justícia l'ecologia, la pau i la seguretat en el món. No escriuré cap tractat de cadascun dels temes sinó que em deixaré emportar pel flux de les paraules, pel descabdellar de les idees, per la fiblada dels pensaments. I si comencéssim parlant de moral ?  Ui quin tema tan decimonònic ¡  Les relacions d'amistat, de parella , les relacions humanes, les relacions entre països i estats estan sotmesos a regles escrites, pactades o suposades que com molt sovint es diu hi són per ser vulnerades, i massa que es fa ¡ En l'amistat, la moral és la veritat com ho és també la fidelitat en l'amor. No es pot confondre moral amb uns centímetres ...
Més informació

Recordant el Cronista Oficial de la Ciutat

-
Imatge
  Ha mort Josep M. Solà Sala; cronista de la Ciutat  i altaveu dels Reis d’Orient Qui ho hauria de dir que mentre passaven ses majestats  per les cases i carrers de la nostra ciutat, a la matinada de la nit de Reis, moria plàcidament  a la residència de les Germanetes de Vic el qui durant més de  cinquanta anys va ser l’animador, portant veu i altaveu dels Reis d’Orient. La seva veu inconfusible i ardida la seva parla rica en adjectius i modulacions feia vibrar una multitud reunida cada cinc de gener al llarg dels carrers, i rambles de Vic, com també des del balcó de l’Ajuntament  fent de digne amfitrió dels màgics personatges que encomiava, arengant les masses en l’acollida de tant il·lustres visitants. Josep Maria Solà i Sala va néixer a Vic l’any 1929, l’any de l’Exposició Universal a Barcelona. Primeres lletres a l’Escola Sant Antoni del mestre Sebastià Ordeig (al carrer de la Ramada); posteriorment a la acadèmia Bertrana, després  l’Escuela Vicens...
Més informació