De la tenebra a la llum
Històries sobre l’enllumenat públic a la ciutat de Vic Després de la foscor nocturna més absoluta trencada puntualment per alguna accidental teiera de foc de brasa; l’any 1793, després de la “Guerra Gran” : la lluita contra els francesos de la Convenció i dels avalots del pa, s’instal•laren a la ciutat de Vic els primers fanalets d’oli penjats a les façanes, en nombre de 252 punts de llum i distribuïts cada dues-centes passes. Malgrat representar un avenç no estaven ben distribuïts i encara en alguns llocs alguns restaven apagats. Així ens ho conta el canonge Collell en les seves “Memòries d’un Noi de Vic”, relatant els jocs de carrer amb els seus amics entorn de l’any 1855 “....també soliem fer posta de valentia, o sia, per desafiar la por. Com que no hi havia només que fanals ab gresols d’oli, y encara pocs, tota aquella banda de la Seu, o sia els carrers de l’Escola, dels Morts i Corretgers quedava deserta i fúnebre “ i segueix el relat unes ratlles més endavant “... Y encara al ca