De la tenebra a la llum
Històries sobre l’enllumenat públic a la ciutat de Vic
Després de la foscor nocturna més absoluta trencada puntualment per alguna accidental teiera de foc de brasa;
A tot això segons escriu Miquel dels Sants Salarich “en 1861 els veïns es queixen que les faroles de la il•luminació siguin apagades a hores molt avançada. La gent que es vegi obligada a circular després de les set de la tarda corre perill de veure’s tacada amb l’oli que vessa dels llums o rompre’s la closca en topant una cantonada o submergint-se en una claveguera deixada al descobert “..L’escassa lluminositat i el consegüent perill de veure’s empastifat pel degoteig del greixós combustible van ser sovint motiu de queixa, fins que s’aplicà una notable millora, abans de l’arribada del gas. Ens ho explicava el mateix Salarich en un interessant article escrit fa alguns anys (Revista Vic 1976) “ l’any 1864, en les nits del 28 i 29 d’octubre va tenir lloc a la Plaça Major un assaig d’il.luminació per mitjà de petroli; deu grans canelobres col.locats a certa distància l’un de l’altre en el centre de la nostra gran plaça escampaven una llum blanca i brillant per tot el seu entorn”.
Havien de passar encara vuit anys (1872) perquè arribés el Gas a la Plaça i als carrers de Vic de mans de la companyia Humbert i Cia que instal.là un gasòmetre a l’actual Bassa dels Germans Maristes darrere el carrer d’en Verdaguer. Seguiem el rastre anys a distància de les grans capitals europees: París la Cité Lumière l’havia estrenat l’any 1818 i Barcelona el 1841; però també anàvem a retaló de Manlleu que havia aconseguit la instal.lació de gas per a la vila l’any 1864.
Històries de l’enllumenat que tornarien a canviar a Vic uns anys més tard (1897) en arribar l’electricitat de la ma de la companyia de Jaume Hiern Llucià representant de Sociedad Gral. de Electricidad que portà l’explotació de l’energia elèctrica i es quedaria a les instal.lacions de l’antic gasòmetre. Una central que posteriorment passaria a la titularitat de la Hidràulica del Freser fins a la dècada dels setanta del segle passat en que es va desmantellar la fàbrica del carrer d’en Verdaguer amb la seva alterosa xemeneia. Vic perdia un bé patrimonial però s’havia desempallegat definitivament de la foscor. Ja no anava a les palpentes... ni s’apedregaven els fanals.
Miquel S. Cañellas
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada