Solstici de Sant Joan, revetlla i altres petards
Els records d'infantesa ens porten a una nit de Sant Joan màgica i força més tranquil.la que les d'avui, clapejada arreu per punts de llum oscil·lants que contrastaven amb la fosca de la nit. Encimbellar-se al turó de Sant Marc, damunt la vila de Calldetenes o al mateix Puig d'en Planes a tocar la ciutat de Vic, representava per a molts de nosaltres un petit esforç que es recompensava amb la visió nocturna d'una Plana clivellada per un estol de sentinelles brillants. Era la gent de pagès sobretot qui apilava a l'era de la casa tota mena de brancatges i fustam envellit per tal d'abrusar-los amb el foc purificador i festiu de la nit més curta de l'any. A ciutat, la mainada , sobretot la dels barris populars i perifèrics (carrers de Sant Pere, Manlleu, Sant Francesc, el Remei i el carrer de Gurb) havia començat a reunir, des d'algunes setmanes abans, en un inacabable pelegrinatge pidolar casa per casa, tota mena andròmines combustibles i mo