Rellotges, Història i Patrimoni

  6-L’ACORD MUNICIPAL DE PATRONATGE   Com explica Joan Arimany en el seu article sobre “ Sant Miquel dels Sants, segle i mig de patronatge” (Revista Vic any 2012)” La resistència als canvis, especialment quan incideixen directament als símbols d’identitat, va fer que els vigatans oferissin certa resistència a acceptar el nou patró”.   Això ja havia passat en 1656 en la festa dels Màrtirs quan aquests s’havien imposat a Sant Just, candidat del capítol catedralici. Mentre fra Miquel era beat –ja ho hem avançat- no es podia considerar pròpiament patró de Vic, malgrat això l’estament eclesiàstic li havia atorgat l’aureola de copatró al col·locar la seva estàtua a la cornisa de la nova Catedral neoclàssica acabada l’any 1803. Passada la cerimònia de canonització a Roma   (8 de juny de 1862); tres dies més tard, el periòdic local “El Ausonense ” ja constava que Sant Miquel no era patró de la ciutat i animava a la ciutadania a que s’iniciés un procés municipal per fer aquesta declaració.

  5-EL CERIMONIAL DE CONSELLERS DE VIC   Ja hem parlat en aquestes ratlles que les festes de la ciutat, sobretot a partir del segle XVII en que es construeix l’església de la Pietat , es personalitzen en les figures dels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià. Anteriorment, quan la ciutat estava partida en dues jurisdiccions, la del bisbe i la del comte (sgs. XII –XV) la festa principal de la ciutat era la de sant Pere, patró de la Catedral. És en el dret consuetudinari que s’estableix mimèticament al que era el seguici de Corpus, l’ordre en que heralds, trompeters, verguers i consellers i músics formaran un ordre per anar als Oficis de la Catedral de Sant Pere. No hem trobat cap norma  establerta que no sigui la constatació de l’evolució i el costum, basant-nos en la lectura dels programes de Festa Major que més endavant transcrivim a partir de l’any 1895. Si que consta en disposicions de finals del segle XV , en el “Cerimonial de Consellers de la Ciutat de Vic” redactat pel Conseller e