El seguici de la Festa Major de Vic ( III)

 

5-EL CERIMONIAL DE CONSELLERS DE VIC

 

Ja hem parlat en aquestes ratlles que les festes de la ciutat, sobretot a partir del segle XVII en que es construeix l’església de la Pietat , es personalitzen en les figures dels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià. Anteriorment, quan la ciutat estava partida en dues jurisdiccions, la del bisbe i la del comte (sgs. XII –XV) la festa principal de la ciutat era la de sant Pere, patró de la Catedral.

És en el dret consuetudinari que s’estableix mimèticament al que era el seguici de Corpus, l’ordre en que heralds, trompeters, verguers i consellers i músics formaran un ordre per anar als Oficis de la Catedral de Sant Pere. No hem trobat cap norma establerta que no sigui la constatació de l’evolució i el costum, basant-nos en la lectura dels programes de Festa Major que més endavant transcrivim a partir de l’any 1895.

Si que consta en disposicions de finals del segle XV , en el “Cerimonial de Consellers de la Ciutat de Vic” redactat pel Conseller en Cap Antoni Vila, una sèrie de normatives  sobre el vestuari, les diades de festa i les atribucions de cadascun dels càrrecs.

“Lo jorn aprés hauran prestat lo jurament....los dits honorables Consellers qui en la present ciutat seran, se deuen congregar e ajustar a la casa de la Ciutat....e deuen tractar deliberar quines ne quals samarres e de quin color se faran” .  Més endavant segueix l’Antoni Vila “.És entès emperò que tots los dits honorables Consallers se hajan a fer ditas samarras de draps de lana e de color vermella o verda o violada o blava e no de altre color “ I ens diu en quines festivitats hauran de vestir aquestes samarres “en les festes de Cincogesma e Corpore Christi e de Sanct Pera”. 

Segueix l’articulat d’aquest Cerimonial de Consellers parlant de les vestidures dels verguers que seran “ de semblant color que seran les samarres e que sian bé largues e bé amplas de mànagues e les hajan e porten les jornades són tenguts e acostuman a portar”.   Ens parla de la vigília de la festa quan “los jutglars de la Ciutat festejan e sonen a la crida que deuen acostumen de fer per la festa de empliar e agrenar (sic.)  e los dits jutglars deuen sonar acompanyar lo qui l endemà ha portar la bandera lo vespra quan fa la volta ab lo cavall.” 

I sobre els músics també en parla relacionant el seguici de la festa de Corpus; és una dada interessant que no podem excloure “Item los Consallers deuen donar càrrech a algú qui conduesca alguns músichs axí de leut, rebeu, viola, flauta e altres sturments de corda qui vajan sonant davanat la custòdia....que los dits músichs vajan vestits de algunes daumàtigues e camís per anar honorosament davant la custòdia e que vajan ordonadament”. Al seguici que acompanyava els consellers a ofici, els músics que hi anaven eren els trompeters i els ministrils de la ciutat, que acostumaven a estar aconductats per tot l’any. Tota una litúrgia civil que el temps s’encarregarà de posar al seu lloc.

Miquel S. Cañellas