Notes sobre el Vigatanisme (a la recerca de les arrels)
LLUNY D'OBLIDAR UN MESTRE I CRONISTA QUE ENS ACABA DE DEIXAR, VOLEM INSCRIURE EN AQUEST BLOG, LA PETJA DE LA SEVA PLOMA INCANSABLE I PROLÍFICA. DEIXEU-VOS ENDUR PEL RELAT D'UNA PETITA HISTÒRIA EXTRETA D'UN RECULL D'ARTICLES SOBRE EL VIGATANISME QUE ES VAREN PRODIGAR AL LLARG DE QUATRE SETMANES A TRAVÉS DE LES PLANES DEL SETMANARI AUSONA
Diríem que els propis obstacles climatològics i orogràfics que pendulen sobre el vigatanisme , lluny de condicionar una resignació, mouen a una reacció. Fins i tot el desig inescrutable de foradar la boira ¡ Com us expliqueu sinó grateu la terra dels arrels del vigatanisme, que una Plana emboirada hagi desvetllat tanta afició a la contemplació del cel ? I no pensem aquí en el cel espiritual, de les beatituds i les milícies angèliques; ni en el cel literari de Dant; ni en el místic de Sant Joan de la Creu; ni en l'artístic que Fra Angèlic pintava agenollat, no . Volem dir el cel real, estelar, físic, autopista dels astronautes....Un pastor d'Aurillach : Gerbert, entretenia el seu oci bucòlic fent-se un "telescopi" de canya per a observar els astres. Adonats els monjos de la inquietud científica i astral del pastor, l'admeteren a la comunitat. Però Gerbert cercava alguna cosa més que la canya encarada a la lluna, era àvid de cels. Per a calmar aquella fam de coneixements, Gerbert d'Aurillach fou enviat a la "terra promesa" on tastaria tots els coneixements de l'època. I així atravessava mig França, el Pirineu, fins arribar a a la Plana de Vic. Entre boira i clarianes Gerbert aprengué a Vic "tot el que era possible aprendre". Gerbert seria el Papa Silvestre II (999-1003)
De: Josep M. Solà Sala
Ausona, 2 febrer de 1980
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada