Rellotges, Història i Patrimoni

El període de Pere el Cerimoniós(1336-1387) es correspon inicialment amb  una etapa d’autoafirmació  de la monarquia i d’expansió política i territorial de Catalunya. Però tot aquest avenç que es va fer a un alt preu econòmic, va topar amb fets aliens a la voluntat del monarca fruit  d’adversitats naturals (fams i pestes) que van contribuir a torçar, de forma notable, aquell camí d’expansió econòmica inicial i que va tenir el seu reflex en un estancament demogràfic del país.  Dins d’aquest context expansionista promogut pel rei, cal entendre que s’imposà la necessitat defensiva de les ciutats que, com Vic, eren afectes a la corona. Les sovintejades disputes amb els nobles d’Aragó i València, però sobretot el temor contra una  suposada intervenció armada provinent de l’altra banda dels Pirineus, aconsellaren al Cerimoniós d’ordenar -semblantment al que s’estava fent a Barcelona- la construcció d’una nova muralla.Com expressa V. Pascual en el seu llibre sobre la història de Vic:”Hi ha gr

 El poblament humà i conseqüentment el creixement de la ciutat com  a hàbitat edificable, va tenir desgraciadament una reculada ostensible a partir del segle XIV, per l’arribada a Europa, provinent de l’Orient, de la temuda Pesta Negra. Coincidint amb aquestes dades, l’any 1348, el comerciant vigatà Ramon de Terrades va signar, des de Mallorca, el seu testament en que deixava clares disposicions per a la construcció d’un hospital per a homes i dones, en dues cases separades que s’haurien de construir en  els predials adquirits al començament del carrer de Sant Pere, davant de la capella i convent de Santa Margarida. Una església desapareguda pels enderrocs extramurs del segle XVII i que fou substituïda poc més tard per l’actual exconvent dels Trinitaris.  Però les obres de l’hospital s’allargaren gairebé fins a finals de segle, a causa de la situació calamitosa del moment en què la ciutat (a l’igual de tot el continent europeu), patí una davallada demogràfica que reduí a la meitat la s