L'Hospital de Terrades

 El poblament humà i conseqüentment el creixement de la ciutat com  a hàbitat edificable, va tenir desgraciadament una reculada ostensible a partir del segle XIV, per l’arribada a Europa, provinent de l’Orient, de la temuda Pesta Negra.

Coincidint amb aquestes dades, l’any 1348, el comerciant vigatà Ramon de Terrades va signar, des de Mallorca, el seu testament en que deixava clares disposicions per a la construcció d’un hospital per a homes i dones, en dues cases separades que s’haurien de construir en  els predials adquirits al començament del carrer de Sant Pere, davant de la capella i convent de Santa Margarida. Una església desapareguda pels enderrocs extramurs del segle XVII i que fou substituïda poc més tard per l’actual exconvent dels Trinitaris.  Però les obres de l’hospital s’allargaren gairebé fins a finals de segle, a causa de la situació calamitosa del moment en què la ciutat (a l’igual de tot el continent europeu), patí una davallada demogràfica que reduí a la meitat la seva població, xifrada en uns dos mil habitants supervivents a la primera pandèmia.

Tot aquest estat de coses afavoriren els discursos de to apocalíptic i  acreixentaren la fàcil superstició del poble  que concità la gent a la recerca de culpables (primers avalots contra els jueus) mentre s’anava forjant una religiositat de marcat sentit penitencial d’expressions iconogràfiques i plàstiques verament tètriques. La “Dansa de la Mort”, que encara es representa avui a Verges (Baix Empordà) n’és un testimoni ben eloqüent. De la vida d’aquesta antiga institució de beneficència  de la ciutat, és interessant fer notar que l’hospital fundat per Ramon de Terrades, a diferència d’altres institucions medievals anteriors depenents de l’església (recordem l’Albergueria, encara en funcionament fins la seva decadència produïda al segle XV), fou administrat des del seu primer moment i per disposició del seu testador, per procuradors delegats del Consell Municipal. D’aquesta manera es produía simbòlicament la irrupció de l’estament civil dins d’un organisme tradicionalment regentat per eclesiàstics. Eren petits signes paral.lels als canvis que es produíen a la societat civil, on cada vegada més, el rei i els drets que aquest atorgava als ciutadans, anaven en detriment de l’antiga societat estamental que s’esllanguia no sense oposicions i lluites per part de la noblesa rural  i dels antics senyors feudals.

Aquella  situació jurídica de titularitat  civil, però, es torçà a partir de 1525, gairebé en coincidència amb la construcció del nou edifici renaixentista abocat a la rambla. En aquest moment i per raons diverses, el Consell de la Ciutat i el Capítol Catedral van acordar mancomunar l’administració de l’antic hospital vigatà. D’aquesta manera i contravenint la voluntat testamentària de Ramon de Terrades, els consellers municipals acceptaren l’entrada dels canonges a la regència de la institució adduint la manca de rendes -que l’església podia aportar- i la “necessitat” d’un model de funcionament semblant al que regia l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, del qual s’acabarà copiant no tan sols l’organigrama administratiu, sinó també el seu nom.


Miquel S. Cañellas


(del llibre :  VIC CRÒNIQUES URBANES )


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

Campanes civils de Vic; un patrimoni més que centenari

Notes sobre el Vigatanisme (a la recerca de les arrels)