3-LES FESTES DE
CANONITZACIÓ DE SANT MIQUEL DELS SANTS
Mentre que de les
festes de beatificació va quedar-ne una detallada exposició gràcies a la ploma
d’un trinitari vigatà fra Antoni de Sant Jeroni, testimoni directe
d’aquelles solemnitats, les festes de
Canonització celebrades entre els dies 23 i 26 d’agost de 1862, varen ser
recollides pel periòdic vigatà “El Ausonense” en forma de fulletó. Com diu Miquel
S. Salarich “La canonització del beat Miquel dels Sants es va celebrar a Roma
el dia 8 de juny de 1862, Dominica de Pentecosta, durant el pontificat d’un
dels sants pares de més acusada personalitat en la història dels successors de
Sant Pere: Pius IX”. La solemnitat de la
canonització va coincidir amb la celebració del Concili Vaticà I i amb la
canonització dels vint-i-set confessors de la fe cristiana martiritzats al
Japó. La presència de gran nombre de cardenals, bisbes i arquebisbes
contribuïren si hi cap encara més a fer la festa de la Canonització més lluïda.
De Vic hi van assistir el seu bisbe Dr.
Joan Josep Castanyer, membres del Capítol Catedral i delegats de l’Ajuntament, com també d’altres
corporacions i fidels vigatans.
 |
|
Aquell juny de 1862
la ciutat vibrava d’entusiasme tenint el pensament fixat en les festes de
canonització a Roma i de les quals es tenia notícia per les noves que arribaven
al periòdic local del seu corresponsal Rafael de Llanza i al “Diario de
Barcelona” del seu enviat especial, J. Mañé i Flaquer. Però fora d’una funció
religiosa a l’església dels Trinitaris i a la capella natalícia del sant
–absorts per les notícies- no se celebrà res més en aquelles dates. Àdhuc en
arribar la data del 5 de juliol, festa patronímica que venia celebrant-se de
des de la beatificació en 1779, les demostracions festives tingueren escàs
ressò.
No fou fins el dia
11 de juliol, a la tarda, que el bisbe congregà el capítol i membres de les
diferents corporacions ciutadanes per tal d’encarrilar tot el que feia
referència a les festes de Canonització que finalment es fixaren pels dies
23,24,25 i 26 del mes d’agost.
Ens diu el cronista
que l’Ajuntament es reuní en sessió el dia 26 de juliol començant per nomenar
una ponència constituïda pels comissionats que havien anat a Roma: Josep Font i
Joan Subirachs, a més de Fortià Feu i Francesc Bach. El dia 1 d’agost, en una
nova reunió acordaren ja les primícies del programa de les festes cíviques a
celebrar. En primer lloc no hi podia mancar el típic correbou a la plaça Major
i construir uns gegants nous “ja que els vells estaven molt atrotinats”. També
es va decidir aixecar a la Plaça de la Constitució una gran torre il·luminada
amb tres o quatre mil gotets de colors.
L’anunci fet per
les autoritats mogué tot seguit l’interès popular i els veïns dels diferents
carrers es constituïren en comissions, s’ordenaren projectes i es posaren a treballar
àvidament per a l’engalonament de llurs carrers. Fou objecte de comentaris el
cost de la festa religiosa a la Catedral que finalment hi aportaren tots els
veïns de la ciutat amb una deixa consignada de 20.000 rals.
Sobre la processó
es demanà que hi figurés la senyera que havia estat portada a la processó de
Roma i que el bisbe de Vic havia aconseguit obtenir i que el seguiment
processional, variant algunes disposicions d’anys anteriors sortís i entrés a
la Catedral passant immediatament a la sortida pel carrer de Sant Hipòlit (en
l’actualitat i des de 1925, carrer de S. Miquel dels Sants) per davant de la
casa on va néixer el Sant, agençada com a casa natalícia i capella de culte poc
després de les festes de beatificació del 1779.
4-.EL PRECEDENT DE
LA FESTIVITAT DEL CORPUS
Com afirmen els
folkloristes, les Festes Majors neixen gràcies a les llavors que el Corpus va
anar sembrant durant un llarg període de processons, moixigangues i danses.
Convé destacar que la festivitat de Corpus (segle XIV) va ser una de les
primeres que traspuava dels murs de la Catedral per donar vida als carrers i
places, i trencar la rutina diària dels ciutadans, esdevenint d’aquesta manera
un model embrionari del que serien en un futur les festes majors de les nostres
ciutats, viles i pobles. La celebració del Corpus
no es limitava a un sol dia. Des de principis del segle XVII se celebrava la
vuitada de Corpus. Les festes començaven la vigília del dia de Corpus i
s’acabaven vuit dies després, el dijous següent, conegut com a dia del “cap de
l’octava de Corpus” amb processó. Els estaments eclesiàstics i civils de la
ciutat es repartien l’organització de la celebració de cada un dels dies de
l’octava.
D’altra banda hem
de tenir en compte que el Corpus no deixava de ser una festa religiosa , i per
tant , decretada i coordinada per les autoritats eclesiàstiques, motiu pel qual
cert tipus de diversions es van haver de prohibir per la seva extravagància i
poca formalitat. Així doncs, en el moment que el Corpus perd activitat festiva
i es reclou en la intimitat litúrgica, ajuda a l’expansió d’altres festes, que
al pas del temps s’han arribat a considerar Festes Majors, per la solemnitat i
el fervor que despertaren en el poble.
Miquel S. Cañellas
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada