La nova muralla de Pere III

-

El període de Pere el Cerimoniós(1336-1387) es correspon inicialment amb  una etapa d’autoafirmació  de la monarquia i d’expansió política i territorial de Catalunya. Però tot aquest avenç que es va fer a un alt preu econòmic, va topar amb fets aliens a la voluntat del monarca fruit  d’adversitats naturals (fams i pestes) que van contribuir a torçar, de forma notable, aquell camí d’expansió econòmica inicial i que va tenir el seu reflex en un estancament demogràfic del país. 

Dins d’aquest context expansionista promogut pel rei, cal entendre que s’imposà la necessitat defensiva de les ciutats que, com Vic, eren afectes a la corona. Les sovintejades disputes amb els nobles d’Aragó i València, però sobretot el temor contra una  suposada intervenció armada provinent de l’altra banda dels Pirineus, aconsellaren al Cerimoniós d’ordenar -semblantment al que s’estava fent a Barcelona- la construcció d’una nova muralla.Com expressa V. Pascual en el seu llibre sobre la història de Vic:”Hi ha grans diferències entre la construcció de les dues muralles. La primera, la del segle XII, respectava els edificis i es va fer amb l’ajuda econòmica dels veïns propers. La segona, del segle XIV, tindrà un caire més públic; l’ordre la dóna l’home del rei a Vic i aquest la transmet a l’Ajuntament el qual aplegarà diners i efectius humans perquè hi treballin”

Cal assenyalar en aquest cas que la nova construcció obligà a enderrocar les cases dels ravals més arrapades a l’anterior mur defensiu, no tan sols per motius de l’obra en qüestió, sinó perquè es consideraren susceptibles d’utilització com a pont d’assalt a la muralla, en cas d’invasió de l'enemic.

Aquesta nova muralla tindria, com l’anterior, un perímetre  de 900 canes (aproximadament un quilòmetre i mig) i un parament de pedra desbastada amb quaranta torres i set portals d’accés emmarcats per  doble torre sagetera a les entrades principals. En la seva construcció, iniciada el 1368, s’hi empraren un centenar de mestres d’obra i pedra procedents de tota la comarca: seixanta per a la partida reial i quaranta per a la de Montcada. 

Malauradament, ja ho hem apuntat abans, el gran cost de l’obra i les penalitats del segle en retardaren l’acabament que no arribà fins al 1390 tot i la pressió exercida pel monarca que amenaçà la ciutat amb sancions, diverses vegades. 

Amb la construcció d’un fossar a la  part exterior del mur defensiu,  va quedar completada aquesta vasta construcció que es ratificaria altra volta com un immens dogal que constrenyia la ciutat i preservava, per una banda, les dimensions del primitiu centre històric, alhora que perpetuava per uns quants segles més l’aïllament de la ciutat dels seus ravals.



Miquel S. Cañellas 


(del llibre  VIC CRÒNIQUES URBANES )

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més i Major que mai ¡¡

-
Imatge
 La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,  havia  propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació  de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns  mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,  quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se  de fórmules anteriors, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’antiga i històrica Banda Municipal, sinó també d’alguns elements  del cerimonial , que anys a venir amb l’esforç i l’empenta d’alguns ardits, es tornarien a  recuperar.  Dura
Més informació

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

-
Imatge
  La tragella d’en Quimet La ciutat de Vic, abans dels anys cinquanta abarcava el seu nucli antic, les rambles, els cinc carrers itinerants i l’eixample i plaça dels sants Màrtirs. Una ciutat petita de 15.000 habitants. El carrer del Remei era com un apèndix exterior del carrer de sant Pere.   Era l’any 1954 quan els primers tractors, els tres primers tractors que hi havia a Vic, varen començar a rompre els terrenys adjunts a la Calla, al barri del Remei i finalment a les Cases del Sindicat   vers l’any 57. Es en Quimet Font qui ens ho explica, tractorista pioner abans no arribessin a Vic les excavadores, les retros i els toros de feinejar els terrenys i explanar solars.   Al costat   d’en Joan Bau d’el Corral, en Puigventós i en Macià de la Calla amb els tractors i la tragella (remolc per a explanar i tombar el terreny) Vic començava a créixer cap al Sud superant un reguitzell de masies i masos que desapareixerien per la pressió migratòria i per un incentivat progrés que a partir de
Més informació

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

-
Imatge
  El lleó de Vic, la darrera figura del bestiari incorporada al seguici l'any 2021 amb música de Lluis Toran  “EN DEFENSA PRÒPIA ...”                         La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,   havia   propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació   de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns   mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,   quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se   de fórmules anacròniques, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’
Més informació