La nova muralla de Pere III

El període de Pere el Cerimoniós(1336-1387) es correspon inicialment amb  una etapa d’autoafirmació  de la monarquia i d’expansió política i territorial de Catalunya. Però tot aquest avenç que es va fer a un alt preu econòmic, va topar amb fets aliens a la voluntat del monarca fruit  d’adversitats naturals (fams i pestes) que van contribuir a torçar, de forma notable, aquell camí d’expansió econòmica inicial i que va tenir el seu reflex en un estancament demogràfic del país. 

Dins d’aquest context expansionista promogut pel rei, cal entendre que s’imposà la necessitat defensiva de les ciutats que, com Vic, eren afectes a la corona. Les sovintejades disputes amb els nobles d’Aragó i València, però sobretot el temor contra una  suposada intervenció armada provinent de l’altra banda dels Pirineus, aconsellaren al Cerimoniós d’ordenar -semblantment al que s’estava fent a Barcelona- la construcció d’una nova muralla.Com expressa V. Pascual en el seu llibre sobre la història de Vic:”Hi ha grans diferències entre la construcció de les dues muralles. La primera, la del segle XII, respectava els edificis i es va fer amb l’ajuda econòmica dels veïns propers. La segona, del segle XIV, tindrà un caire més públic; l’ordre la dóna l’home del rei a Vic i aquest la transmet a l’Ajuntament el qual aplegarà diners i efectius humans perquè hi treballin”

Cal assenyalar en aquest cas que la nova construcció obligà a enderrocar les cases dels ravals més arrapades a l’anterior mur defensiu, no tan sols per motius de l’obra en qüestió, sinó perquè es consideraren susceptibles d’utilització com a pont d’assalt a la muralla, en cas d’invasió de l'enemic.

Aquesta nova muralla tindria, com l’anterior, un perímetre  de 900 canes (aproximadament un quilòmetre i mig) i un parament de pedra desbastada amb quaranta torres i set portals d’accés emmarcats per  doble torre sagetera a les entrades principals. En la seva construcció, iniciada el 1368, s’hi empraren un centenar de mestres d’obra i pedra procedents de tota la comarca: seixanta per a la partida reial i quaranta per a la de Montcada. 

Malauradament, ja ho hem apuntat abans, el gran cost de l’obra i les penalitats del segle en retardaren l’acabament que no arribà fins al 1390 tot i la pressió exercida pel monarca que amenaçà la ciutat amb sancions, diverses vegades. 

Amb la construcció d’un fossar a la  part exterior del mur defensiu,  va quedar completada aquesta vasta construcció que es ratificaria altra volta com un immens dogal que constrenyia la ciutat i preservava, per una banda, les dimensions del primitiu centre històric, alhora que perpetuava per uns quants segles més l’aïllament de la ciutat dels seus ravals.



Miquel S. Cañellas 


(del llibre  VIC CRÒNIQUES URBANES )

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

Campanes civils de Vic; un patrimoni més que centenari

Notes sobre el Vigatanisme (a la recerca de les arrels)