El seguici de la Festa Major de Vic ( IV )

-

 

6-L’ACORD MUNICIPAL DE PATRONATGE

 

Com explica Joan Arimany en el seu article sobre “Sant Miquel dels Sants, segle i mig de patronatge” (Revista Vic any 2012)”La resistència als canvis, especialment quan incideixen directament als símbols d’identitat, va fer que els vigatans oferissin certa resistència a acceptar el nou patró”.  Això ja havia passat en 1656 en la festa dels Màrtirs quan aquests s’havien imposat a Sant Just, candidat del capítol catedralici.

Mentre fra Miquel era beat –ja ho hem avançat- no es podia considerar pròpiament patró de Vic, malgrat això l’estament eclesiàstic li havia atorgat l’aureola de copatró al col·locar la seva estàtua a la cornisa de la nova Catedral neoclàssica acabada l’any 1803. Passada la cerimònia de canonització a Roma  (8 de juny de 1862); tres dies més tard, el periòdic local “El Ausonense” ja constava que Sant Miquel no era patró de la ciutat i animava a la ciutadania a que s’iniciés un procés municipal per fer aquesta declaració. Aquest tràmit es va posar ben aviat en marxa. Poc després l’Ajuntament rebia la petició dels veïns  i en sessió de 27 de juny de 1862 recollia “una exposición suscrita por un crecidísimo número de vecinos” que demanava que “nuestro ínclito Patricio S. Miguel de los Santos sea declarado Patrono de esta ciudad objeto”. El consistori va tardar més d’un any a fer efectiva la petició rebuda. Finalment en sessió plenària del dia 4 d’agost de 1863 es prenia la resolució que va quedar escrita en el Llibre d’acords, que Resultó por entera unanimidad votado que S. Miguel de los Santos fuese declarado Patrono de esta ciudad y su Parroquia”.  Des d’aleshores i a partir del dia 5 de juliol de 1864 la figura de Sant Miquel dels Sants “es va anar imposant per damunt dels altres protectors celestials de la ciutat fins a ser considerat en solitari i dins l’imaginari col·lectiu, l’autèntic i principal patró de la ciutat de Vic”  Des del 7 de juliol de 1890, el seu retrat figura en la Galeria de Vigatans Il·lustres, essent el primer vigatà que va merèixer aquest honor. Amb tot hem de dir que el reconeixement oficial (de Dret) del patronatge de Sant Miquel per part de la Santa Seu no arribà a Vic fins passat un segle de la seva canonització; concretament l’any 1962, en temps del papa de Joan XXIII.


Miquel S. Cañellas 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més i Major que mai ¡¡

-
Imatge
 La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,  havia  propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació  de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns  mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,  quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se  de fórmules anteriors, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’antiga i històrica Banda Municipal, sinó també d’alguns elements  del cerimonial , que anys a venir amb l’esforç i l’empenta d’alguns ardits, es tornarien a  recuperar.  Dura
Més informació

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

-
Imatge
  La tragella d’en Quimet La ciutat de Vic, abans dels anys cinquanta abarcava el seu nucli antic, les rambles, els cinc carrers itinerants i l’eixample i plaça dels sants Màrtirs. Una ciutat petita de 15.000 habitants. El carrer del Remei era com un apèndix exterior del carrer de sant Pere.   Era l’any 1954 quan els primers tractors, els tres primers tractors que hi havia a Vic, varen començar a rompre els terrenys adjunts a la Calla, al barri del Remei i finalment a les Cases del Sindicat   vers l’any 57. Es en Quimet Font qui ens ho explica, tractorista pioner abans no arribessin a Vic les excavadores, les retros i els toros de feinejar els terrenys i explanar solars.   Al costat   d’en Joan Bau d’el Corral, en Puigventós i en Macià de la Calla amb els tractors i la tragella (remolc per a explanar i tombar el terreny) Vic començava a créixer cap al Sud superant un reguitzell de masies i masos que desapareixerien per la pressió migratòria i per un incentivat progrés que a partir de
Més informació

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

-
Imatge
  El lleó de Vic, la darrera figura del bestiari incorporada al seguici l'any 2021 amb música de Lluis Toran  “EN DEFENSA PRÒPIA ...”                         La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,   havia   propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació   de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns   mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,   quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se   de fórmules anacròniques, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’
Més informació