El seguici de la Festa Major de Vic ( IV )

-

 

6-L’ACORD MUNICIPAL DE PATRONATGE

 

Com explica Joan Arimany en el seu article sobre “Sant Miquel dels Sants, segle i mig de patronatge” (Revista Vic any 2012)”La resistència als canvis, especialment quan incideixen directament als símbols d’identitat, va fer que els vigatans oferissin certa resistència a acceptar el nou patró”.  Això ja havia passat en 1656 en la festa dels Màrtirs quan aquests s’havien imposat a Sant Just, candidat del capítol catedralici.

Mentre fra Miquel era beat –ja ho hem avançat- no es podia considerar pròpiament patró de Vic, malgrat això l’estament eclesiàstic li havia atorgat l’aureola de copatró al col·locar la seva estàtua a la cornisa de la nova Catedral neoclàssica acabada l’any 1803. Passada la cerimònia de canonització a Roma  (8 de juny de 1862); tres dies més tard, el periòdic local “El Ausonense” ja constava que Sant Miquel no era patró de la ciutat i animava a la ciutadania a que s’iniciés un procés municipal per fer aquesta declaració. Aquest tràmit es va posar ben aviat en marxa. Poc després l’Ajuntament rebia la petició dels veïns  i en sessió de 27 de juny de 1862 recollia “una exposición suscrita por un crecidísimo número de vecinos” que demanava que “nuestro ínclito Patricio S. Miguel de los Santos sea declarado Patrono de esta ciudad objeto”. El consistori va tardar més d’un any a fer efectiva la petició rebuda. Finalment en sessió plenària del dia 4 d’agost de 1863 es prenia la resolució que va quedar escrita en el Llibre d’acords, que Resultó por entera unanimidad votado que S. Miguel de los Santos fuese declarado Patrono de esta ciudad y su Parroquia”.  Des d’aleshores i a partir del dia 5 de juliol de 1864 la figura de Sant Miquel dels Sants “es va anar imposant per damunt dels altres protectors celestials de la ciutat fins a ser considerat en solitari i dins l’imaginari col·lectiu, l’autèntic i principal patró de la ciutat de Vic”  Des del 7 de juliol de 1890, el seu retrat figura en la Galeria de Vigatans Il·lustres, essent el primer vigatà que va merèixer aquest honor. Amb tot hem de dir que el reconeixement oficial (de Dret) del patronatge de Sant Miquel per part de la Santa Seu no arribà a Vic fins passat un segle de la seva canonització; concretament l’any 1962, en temps del papa de Joan XXIII.


Miquel S. Cañellas 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Notes sobre el Vigatanisme (a la recerca de les arrels)

-
Imatge
  LLUNY D'OBLIDAR UN MESTRE I CRONISTA QUE ENS ACABA DE DEIXAR, VOLEM INSCRIURE EN AQUEST BLOG, LA PETJA DE LA SEVA PLOMA INCANSABLE I PROLÍFICA. DEIXEU-VOS ENDUR PEL RELAT  D'UNA PETITA HISTÒRIA EXTRETA  D'UN RECULL D'ARTICLES SOBRE EL VIGATANISME  QUE ES VAREN PRODIGAR AL LLARG DE QUATRE SETMANES A TRAVÉS DE LES PLANES DEL SETMANARI AUSONA  Diríem que els propis obstacles climatològics i orogràfics que pendulen sobre el vigatanisme , lluny de condicionar una resignació, mouen a una reacció. Fins i tot el desig inescrutable de foradar la boira ¡  Com us expliqueu sinó grateu la terra dels arrels del vigatanisme, que una Plana emboirada hagi desvetllat tanta afició a la contemplació del cel ?   I no pensem aquí en el cel espiritual, de les beatituds i les milícies angèliques; ni en el cel literari de Dant; ni en el místic de Sant Joan de la Creu; ni en l'artístic que Fra Angèlic pintava agenollat, no . Volem dir el cel real, estelar, físic, autopi...
Més informació

per una vegada .....NO PARLEM DE PATRIMONI

-
Imatge
Podríem parlar de patrimoni, que és un tema que té un interès relatiu per a mi. I dic relatiu per a l'astorament d'alguns que saben que aquest tema sol ser un referent habitual dels meus articles. Però avui vull parlar del que realment m'importa en aquesta vida: els sentiments, l'amor, l'amistat, la recerca de la veritat, la justícia l'ecologia, la pau i la seguretat en el món. No escriuré cap tractat de cadascun dels temes sinó que em deixaré emportar pel flux de les paraules, pel descabdellar de les idees, per la fiblada dels pensaments. I si comencéssim parlant de moral ?  Ui quin tema tan decimonònic ¡  Les relacions d'amistat, de parella , les relacions humanes, les relacions entre països i estats estan sotmesos a regles escrites, pactades o suposades que com molt sovint es diu hi són per ser vulnerades, i massa que es fa ¡ En l'amistat, la moral és la veritat com ho és també la fidelitat en l'amor. No es pot confondre moral amb uns centímetres ...
Més informació

Recordant el Cronista Oficial de la Ciutat

-
Imatge
  Ha mort Josep M. Solà Sala; cronista de la Ciutat  i altaveu dels Reis d’Orient Qui ho hauria de dir que mentre passaven ses majestats  per les cases i carrers de la nostra ciutat, a la matinada de la nit de Reis, moria plàcidament  a la residència de les Germanetes de Vic el qui durant més de  cinquanta anys va ser l’animador, portant veu i altaveu dels Reis d’Orient. La seva veu inconfusible i ardida la seva parla rica en adjectius i modulacions feia vibrar una multitud reunida cada cinc de gener al llarg dels carrers, i rambles de Vic, com també des del balcó de l’Ajuntament  fent de digne amfitrió dels màgics personatges que encomiava, arengant les masses en l’acollida de tant il·lustres visitants. Josep Maria Solà i Sala va néixer a Vic l’any 1929, l’any de l’Exposició Universal a Barcelona. Primeres lletres a l’Escola Sant Antoni del mestre Sebastià Ordeig (al carrer de la Ramada); posteriorment a la acadèmia Bertrana, després  l’Escuela Vicens...
Més informació