El seguici de la Festa Major de Vic ( IV )

 

6-L’ACORD MUNICIPAL DE PATRONATGE

 

Com explica Joan Arimany en el seu article sobre “Sant Miquel dels Sants, segle i mig de patronatge” (Revista Vic any 2012)”La resistència als canvis, especialment quan incideixen directament als símbols d’identitat, va fer que els vigatans oferissin certa resistència a acceptar el nou patró”.  Això ja havia passat en 1656 en la festa dels Màrtirs quan aquests s’havien imposat a Sant Just, candidat del capítol catedralici.

Mentre fra Miquel era beat –ja ho hem avançat- no es podia considerar pròpiament patró de Vic, malgrat això l’estament eclesiàstic li havia atorgat l’aureola de copatró al col·locar la seva estàtua a la cornisa de la nova Catedral neoclàssica acabada l’any 1803. Passada la cerimònia de canonització a Roma  (8 de juny de 1862); tres dies més tard, el periòdic local “El Ausonense” ja constava que Sant Miquel no era patró de la ciutat i animava a la ciutadania a que s’iniciés un procés municipal per fer aquesta declaració. Aquest tràmit es va posar ben aviat en marxa. Poc després l’Ajuntament rebia la petició dels veïns  i en sessió de 27 de juny de 1862 recollia “una exposición suscrita por un crecidísimo número de vecinos” que demanava que “nuestro ínclito Patricio S. Miguel de los Santos sea declarado Patrono de esta ciudad objeto”. El consistori va tardar més d’un any a fer efectiva la petició rebuda. Finalment en sessió plenària del dia 4 d’agost de 1863 es prenia la resolució que va quedar escrita en el Llibre d’acords, que Resultó por entera unanimidad votado que S. Miguel de los Santos fuese declarado Patrono de esta ciudad y su Parroquia”.  Des d’aleshores i a partir del dia 5 de juliol de 1864 la figura de Sant Miquel dels Sants “es va anar imposant per damunt dels altres protectors celestials de la ciutat fins a ser considerat en solitari i dins l’imaginari col·lectiu, l’autèntic i principal patró de la ciutat de Vic”  Des del 7 de juliol de 1890, el seu retrat figura en la Galeria de Vigatans Il·lustres, essent el primer vigatà que va merèixer aquest honor. Amb tot hem de dir que el reconeixement oficial (de Dret) del patronatge de Sant Miquel per part de la Santa Seu no arribà a Vic fins passat un segle de la seva canonització; concretament l’any 1962, en temps del papa de Joan XXIII.


Miquel S. Cañellas 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

Notes sobre el Vigatanisme (a la recerca de les arrels)

Campanes civils de Vic; un patrimoni més que centenari