El Vigatanisme ( A la recerca de les arrels) III

 Jaume I el conqueridor, fabricant de la grandesa catalana, havia vist la llum primera a Montpeller. 

Evidentment quan descobrim que ni Napoleó havia nascut a França, ni Marx a Rússia ni Carlemany a França comencem a entendre quelcom que ja ens temíem. Que forçosament el "vigatanisme"tampoc exigiria, com a punt de partida, una naixença físicament vigatana. Que una cosa és el document nacional d'identitat i una altre és l'esperit. 

I que els grans fonaments del  "vigatanisme" - Oliba, Calbó, Torras i Bages...- no siguin vigatans. L'un vingué de Cerdanya. L'altre pujant des de les terres tarragonines. El de més enllà, des de les vinyes vilafranquines.

És que realment el"vigatanisme" no és un factor genètic. No és un àcid que bull en el microcosmos cel·lular. No és pas, com volia Puig i Cadafalch, que el nostre perímetre cranial i la nostra massa encefàlica, superin racialment el d'altres estructures ètniques,no. Es que tot un seguit de fets, de paradoxes de trets contradictoris han anat forjant sobre l'enclusa de la història, una manera de ser que no és millor ni pitjor, ni superior ni inferior. Es senzillament característica. 

I és tot aquest brou diferencial, aquesta barreja sublimada de sentiments i pragmatisme, aquest còctel de burgesia, pagesia i clerecia han anat covant el fenòmen del vigatanisme.

Examinem si us plau els ingredients ..........És clar que, ben mirat, abans de mirar els ingredients, caldria abans examinar l'olla.

L'olla és una Plana, no tan extensa com per a fer-ne comarca ni tan petita com per a fer-ne una sub-comarca. L'olla, i en aquest cas la imatge és ben realista, es tracta d'una extensió territorial formada per una fondalada, encerclada per les parets de l'olla i coberta per la tapadora de la boira. Però en aquest brou tothom hi ha ficat cullerada. No és el tupí hermèticament tancat, ètnicament pur. No podem presumir de que el "vigatanisme" sigui el resultat d'una puresa elemental, ja que venim cuinats d'èpoques i de civilitzacions........(seguirà)


Josep M. Solà Sala apareix parlant amb Jordi Pujol
De Josep M. Solà i Sala

Ausona, 12 gener de 1980 





























































 tapada per la boira

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

Notes sobre el Vigatanisme (a la recerca de les arrels)