El Vigatanisme ( A la recerca de les arrels) III

-

 Jaume I el conqueridor, fabricant de la grandesa catalana, havia vist la llum primera a Montpeller. 

Evidentment quan descobrim que ni Napoleó havia nascut a França, ni Marx a Rússia ni Carlemany a França comencem a entendre quelcom que ja ens temíem. Que forçosament el "vigatanisme"tampoc exigiria, com a punt de partida, una naixença físicament vigatana. Que una cosa és el document nacional d'identitat i una altre és l'esperit. 

I que els grans fonaments del  "vigatanisme" - Oliba, Calbó, Torras i Bages...- no siguin vigatans. L'un vingué de Cerdanya. L'altre pujant des de les terres tarragonines. El de més enllà, des de les vinyes vilafranquines.

És que realment el"vigatanisme" no és un factor genètic. No és un àcid que bull en el microcosmos cel·lular. No és pas, com volia Puig i Cadafalch, que el nostre perímetre cranial i la nostra massa encefàlica, superin racialment el d'altres estructures ètniques,no. Es que tot un seguit de fets, de paradoxes de trets contradictoris han anat forjant sobre l'enclusa de la història, una manera de ser que no és millor ni pitjor, ni superior ni inferior. Es senzillament característica. 

I és tot aquest brou diferencial, aquesta barreja sublimada de sentiments i pragmatisme, aquest còctel de burgesia, pagesia i clerecia han anat covant el fenòmen del vigatanisme.

Examinem si us plau els ingredients ..........És clar que, ben mirat, abans de mirar els ingredients, caldria abans examinar l'olla.

L'olla és una Plana, no tan extensa com per a fer-ne comarca ni tan petita com per a fer-ne una sub-comarca. L'olla, i en aquest cas la imatge és ben realista, es tracta d'una extensió territorial formada per una fondalada, encerclada per les parets de l'olla i coberta per la tapadora de la boira. Però en aquest brou tothom hi ha ficat cullerada. No és el tupí hermèticament tancat, ètnicament pur. No podem presumir de que el "vigatanisme" sigui el resultat d'una puresa elemental, ja que venim cuinats d'èpoques i de civilitzacions........(seguirà)


Josep M. Solà Sala apareix parlant amb Jordi Pujol
De Josep M. Solà i Sala

Ausona, 12 gener de 1980 





























































 tapada per la boira

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més i Major que mai ¡¡

-
Imatge
 La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,  havia  propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació  de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns  mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,  quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se  de fórmules anteriors, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’antiga i històrica Banda Municipal, sinó també d’alguns elements  del cerimonial , que anys a venir amb l’esforç i l’empenta d’alguns ardits, es tornarien a  recuperar.  Dura
Més informació

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

-
Imatge
  La tragella d’en Quimet La ciutat de Vic, abans dels anys cinquanta abarcava el seu nucli antic, les rambles, els cinc carrers itinerants i l’eixample i plaça dels sants Màrtirs. Una ciutat petita de 15.000 habitants. El carrer del Remei era com un apèndix exterior del carrer de sant Pere.   Era l’any 1954 quan els primers tractors, els tres primers tractors que hi havia a Vic, varen començar a rompre els terrenys adjunts a la Calla, al barri del Remei i finalment a les Cases del Sindicat   vers l’any 57. Es en Quimet Font qui ens ho explica, tractorista pioner abans no arribessin a Vic les excavadores, les retros i els toros de feinejar els terrenys i explanar solars.   Al costat   d’en Joan Bau d’el Corral, en Puigventós i en Macià de la Calla amb els tractors i la tragella (remolc per a explanar i tombar el terreny) Vic començava a créixer cap al Sud superant un reguitzell de masies i masos que desapareixerien per la pressió migratòria i per un incentivat progrés que a partir de
Més informació

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

-
Imatge
  El lleó de Vic, la darrera figura del bestiari incorporada al seguici l'any 2021 amb música de Lluis Toran  “EN DEFENSA PRÒPIA ...”                         La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,   havia   propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació   de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns   mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,   quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se   de fórmules anacròniques, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’
Més informació