El Vigatanisme ( a la recerca de les arrels) V

-

 Res no tant contradictori com el "vigatanisme", tal volta per això : Perquè no és racial, no és genètic. Es que ben mirat és curiós....Agafeu qualsevol nom de poble o de ciutat, qualsevol, no ve d'aquí i mireu de convertir-lo en un substantiu característic, acabat en "isme". Quants en trobareu ? Ben pocs. El "vigatanisme" és quasibé, una escola  filosòfica universal . 

Manuel Brunet disfruta relatant les seves tertúlies amb aquell anarquista de bona fe que era en Jaume Brossa, el director de "El Diluvio". Brossa era dels homes que creia, a un temps,  en les bombes, la pau universal i en el poder guaritiu de la Valeriana. I segons ens consta en Manuel Brunet, Brosssa estava realment preocupat, des del seu vetllador barceloní, pel fenòmen humanístic del vigatanisme. 

   - Oh si, El vigatanisme és una cosa molt seriosa i ho dic molt seriosament ¡

Manuel Brunet i Solà  (1889-1956)

Brossa, l'anarquista de "El Diluvio", deia que el vigatanisme tenia quatre columnes: Balmes, el Pare Claret, Verdaguer i Torras i Bages.

I, naturalment aquell ateu de bona jeia s'escandalitzava de que les quatre columnes portéssin sotana. Quatre capellans i dos d'ells bisbes.

   - Són els quatre evangelistes del vigatanisme.....

No ho deia exactament així ho disfressava dient que tanta era la seva proliferació literària. Deia Brossa que aquesta essència, aquest brou de tantes civilitzacions, "era el baluard de la reacció més poderós i il·lustrat que he conegut en el meu país". 

Segons Brossa, Vic era la "ciutat dels capellans. llibres, canaris i llonganisses". Empalmava una mica amb un vigatà de veritat i que mereixerà futurs comentaris, com era "Johan de Vich", qui deia encarant-se amb un hipotètic foraster dies abans de Sant Miquel: 

   - Veuràs com d'aquesta ciutat no sols neixen llangonisses ben fetes, canaris extra i capellans que acrediten la marca, sinó que són especialistes "en deixar els forasters rebentats". 

Jaume Brossa i Roger  (1875 - 1919 )
Ells  -en Brossa, en Llor, en Johan de Vich-  es quedaven en el tòpic. En part de la veritat. S'oblidaven del factor ibèric en l'essència vigatana. Del tò sarraí. De la jungla feudal. De l'entrecot jueu. 

Deixaven de banda que al  fons del tupí de la Plana hi havien bullit molts més ingredients. Parlant del seny s'oblidaven de la rauxa. Parlant del clericalisme s'oblidaven del liberalisme. Parlant de la seriositat s'oblidaven del clàssic humor vigatà. Parlant de "El Criteri" s'oblidaven de les crides de Sant Miquel i del Programa del Cap-de-llúpia. 

I tal volta a l'oblidar-se d'això deixaven al fons del tupí aquell regust d'estofat que li dóna el paladar personalíssim i que el fa universal. I que fa certíssim aquell adagi que diu  "que Vic té mala entrada i mala sortida". 






De: Josep M. Solà i Sala 

Ausona, 12 de gener de 1980




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més i Major que mai ¡¡

-
Imatge
 La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,  havia  propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació  de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns  mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,  quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se  de fórmules anteriors, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’antiga i històrica Banda Municipal, sinó també d’alguns elements  del cerimonial , que anys a venir amb l’esforç i l’empenta d’alguns ardits, es tornarien a  recuperar.  Dura
Més informació

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

-
Imatge
  La tragella d’en Quimet La ciutat de Vic, abans dels anys cinquanta abarcava el seu nucli antic, les rambles, els cinc carrers itinerants i l’eixample i plaça dels sants Màrtirs. Una ciutat petita de 15.000 habitants. El carrer del Remei era com un apèndix exterior del carrer de sant Pere.   Era l’any 1954 quan els primers tractors, els tres primers tractors que hi havia a Vic, varen començar a rompre els terrenys adjunts a la Calla, al barri del Remei i finalment a les Cases del Sindicat   vers l’any 57. Es en Quimet Font qui ens ho explica, tractorista pioner abans no arribessin a Vic les excavadores, les retros i els toros de feinejar els terrenys i explanar solars.   Al costat   d’en Joan Bau d’el Corral, en Puigventós i en Macià de la Calla amb els tractors i la tragella (remolc per a explanar i tombar el terreny) Vic començava a créixer cap al Sud superant un reguitzell de masies i masos que desapareixerien per la pressió migratòria i per un incentivat progrés que a partir de
Més informació

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

-
Imatge
  El lleó de Vic, la darrera figura del bestiari incorporada al seguici l'any 2021 amb música de Lluis Toran  “EN DEFENSA PRÒPIA ...”                         La coincidència amb l’inici, per a alguns,de les vacances o la possibilitat de gaudir del primer pont d’estiu,   havia   propiciat i d’això no fa tants anys, l’estampida de “fugats incondicionals ” de la ciutat a la recerca d’altres ocis. L’argumentació   de que a Vic els dies de la Festa Major només s’hi feien Sardanes, propiciada per uns   mitjans tebis a l’hora de potenciar la nostra Festa Major, ens va fer creure gairebé, que potser anys a venir ens caldria anar a veure els nostres gegants als sorrals de Platja d’Aro. En aquest cas,   quedar-se a la ciutat se’ns ens presentava gairebé com una manera més o menys dissimulada de fer el ridícul. Anem a pams; a finals dels anys setanta, temps de canvis que volien desmarcar-se   de fórmules anacròniques, en el seu afany de simplificació es va prescindir, ja no tan sols de l’
Més informació