El Vigatanisme ( a la recerca de les arrels) V

-

 Res no tant contradictori com el "vigatanisme", tal volta per això : Perquè no és racial, no és genètic. Es que ben mirat és curiós....Agafeu qualsevol nom de poble o de ciutat, qualsevol, no ve d'aquí i mireu de convertir-lo en un substantiu característic, acabat en "isme". Quants en trobareu ? Ben pocs. El "vigatanisme" és quasibé, una escola  filosòfica universal . 

Manuel Brunet disfruta relatant les seves tertúlies amb aquell anarquista de bona fe que era en Jaume Brossa, el director de "El Diluvio". Brossa era dels homes que creia, a un temps,  en les bombes, la pau universal i en el poder guaritiu de la Valeriana. I segons ens consta en Manuel Brunet, Brosssa estava realment preocupat, des del seu vetllador barceloní, pel fenòmen humanístic del vigatanisme. 

   - Oh si, El vigatanisme és una cosa molt seriosa i ho dic molt seriosament ¡

Manuel Brunet i Solà  (1889-1956)

Brossa, l'anarquista de "El Diluvio", deia que el vigatanisme tenia quatre columnes: Balmes, el Pare Claret, Verdaguer i Torras i Bages.

I, naturalment aquell ateu de bona jeia s'escandalitzava de que les quatre columnes portéssin sotana. Quatre capellans i dos d'ells bisbes.

   - Són els quatre evangelistes del vigatanisme.....

No ho deia exactament així ho disfressava dient que tanta era la seva proliferació literària. Deia Brossa que aquesta essència, aquest brou de tantes civilitzacions, "era el baluard de la reacció més poderós i il·lustrat que he conegut en el meu país". 

Segons Brossa, Vic era la "ciutat dels capellans. llibres, canaris i llonganisses". Empalmava una mica amb un vigatà de veritat i que mereixerà futurs comentaris, com era "Johan de Vich", qui deia encarant-se amb un hipotètic foraster dies abans de Sant Miquel: 

   - Veuràs com d'aquesta ciutat no sols neixen llangonisses ben fetes, canaris extra i capellans que acrediten la marca, sinó que són especialistes "en deixar els forasters rebentats". 

Jaume Brossa i Roger  (1875 - 1919 )
Ells  -en Brossa, en Llor, en Johan de Vich-  es quedaven en el tòpic. En part de la veritat. S'oblidaven del factor ibèric en l'essència vigatana. Del tò sarraí. De la jungla feudal. De l'entrecot jueu. 

Deixaven de banda que al  fons del tupí de la Plana hi havien bullit molts més ingredients. Parlant del seny s'oblidaven de la rauxa. Parlant del clericalisme s'oblidaven del liberalisme. Parlant de la seriositat s'oblidaven del clàssic humor vigatà. Parlant de "El Criteri" s'oblidaven de les crides de Sant Miquel i del Programa del Cap-de-llúpia. 

I tal volta a l'oblidar-se d'això deixaven al fons del tupí aquell regust d'estofat que li dóna el paladar personalíssim i que el fa universal. I que fa certíssim aquell adagi que diu  "que Vic té mala entrada i mala sortida". 






De: Josep M. Solà i Sala 

Ausona, 12 de gener de 1980




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

per una vegada .....NO PARLEM DE PATRIMONI

-
Imatge
Podríem parlar de patrimoni, que és un tema que té un interès relatiu per a mi. I dic relatiu per a l'astorament d'alguns que saben que aquest tema sol ser un referent habitual dels meus articles. Però avui vull parlar del que realment m'importa en aquesta vida: els sentiments, l'amor, l'amistat, la recerca de la veritat, la justícia l'ecologia, la pau i la seguretat en el món. No escriuré cap tractat de cadascun dels temes sinó que em deixaré emportar pel flux de les paraules, pel descabdellar de les idees, per la fiblada dels pensaments. I si comencéssim parlant de moral ?  Ui quin tema tan decimonònic ¡  Les relacions d'amistat, de parella , les relacions humanes, les relacions entre països i estats estan sotmesos a regles escrites, pactades o suposades que com molt sovint es diu hi són per ser vulnerades, i massa que es fa ¡ En l'amistat, la moral és la veritat com ho és també la fidelitat en l'amor. No es pot confondre moral amb uns centímetres ...
Més informació

Alcaldes de Vic

-
Imatge
Ara fa quatre anys que Vic commemorava a la quieta el setè centenari de la creació del seu primer govern municipal.  Per a entendre aquest esdeveniment ens cal remuntar-nos a un seguit de causes històriques que comencen després de la repoblació de la Plana per part de Guifré el Pilós (840-897 ).  Efectivament per un seguit de fets polítics que s’iniciaven al segle IX amb el decret del rei Otó que atorgava la jurisdicció de la ciutat al bisbe de Vic, la situació havia derivat de l’única cap a la doble jurisdicció a partir de 1088 quan el bisbe Berenguer Seniofred de Lluçà  (atiat per necessitats bèl·liques de la conquista sarraïna a la tarraconense) cedeix la part alta de la ciutat a Guillem Ramon II de Montcada, el senyor del castell. Des d’aquest moment doncs la ciutat de Vic quedaria migpartida en dues jurisdiccions: la del bisbe (part jussana) i la del comte (part sobirana) . Aquesta situació es perllongà més enllà de l’any 1315 que és quan el bisbe Berenguer de Guàrdi...
Més informació

Les hores recuperades

-
Imatge
  Després de 15 anys, torna a funcionar el rellotge històric de la farmàcia Genís a Vic   Si Vic té un rellotge públic que presideix el Mercadal, no és menys cert que compta amb un segon rellotge que ve de camí al vianant que l'esguarda des del pla de Santa Clara, cantonada rambla del Carme i carrer de Manlleu.   Es tracta del rellotge de l'antiga farmàcia de can Genís.   Una peça singular que darrerament   (desembre del 2020) s'ha modernitzat a la quieta amb la substitució de la seva antiga màquina de peses i pèndola per un model de rellotge actual de precisió.     L’antiga màquina, de considerable valor patrimonial, feia 15 anys   que havia deixat de funcionar regularment. Parlem d’un rellotge patró Morez adaptat (propi   de finals del XIX principis del XX) que en el seu moment s’utilitzava per a instal·lacions petites com escoles o cases residencials. Una màquina com aquesta estava instal·lada al rellotge públic de la Univer...
Més informació