El Vigatanisme ( a la recerca de les arrels) V

 Res no tant contradictori com el "vigatanisme", tal volta per això : Perquè no és racial, no és genètic. Es que ben mirat és curiós....Agafeu qualsevol nom de poble o de ciutat, qualsevol, no ve d'aquí i mireu de convertir-lo en un substantiu característic, acabat en "isme". Quants en trobareu ? Ben pocs. El "vigatanisme" és quasibé, una escola  filosòfica universal . 

Manuel Brunet disfruta relatant les seves tertúlies amb aquell anarquista de bona fe que era en Jaume Brossa, el director de "El Diluvio". Brossa era dels homes que creia, a un temps,  en les bombes, la pau universal i en el poder guaritiu de la Valeriana. I segons ens consta en Manuel Brunet, Brosssa estava realment preocupat, des del seu vetllador barceloní, pel fenòmen humanístic del vigatanisme. 

   - Oh si, El vigatanisme és una cosa molt seriosa i ho dic molt seriosament ¡

Manuel Brunet i Solà  (1889-1956)

Brossa, l'anarquista de "El Diluvio", deia que el vigatanisme tenia quatre columnes: Balmes, el Pare Claret, Verdaguer i Torras i Bages.

I, naturalment aquell ateu de bona jeia s'escandalitzava de que les quatre columnes portéssin sotana. Quatre capellans i dos d'ells bisbes.

   - Són els quatre evangelistes del vigatanisme.....

No ho deia exactament així ho disfressava dient que tanta era la seva proliferació literària. Deia Brossa que aquesta essència, aquest brou de tantes civilitzacions, "era el baluard de la reacció més poderós i il·lustrat que he conegut en el meu país". 

Segons Brossa, Vic era la "ciutat dels capellans. llibres, canaris i llonganisses". Empalmava una mica amb un vigatà de veritat i que mereixerà futurs comentaris, com era "Johan de Vich", qui deia encarant-se amb un hipotètic foraster dies abans de Sant Miquel: 

   - Veuràs com d'aquesta ciutat no sols neixen llangonisses ben fetes, canaris extra i capellans que acrediten la marca, sinó que són especialistes "en deixar els forasters rebentats". 

Jaume Brossa i Roger  (1875 - 1919 )
Ells  -en Brossa, en Llor, en Johan de Vich-  es quedaven en el tòpic. En part de la veritat. S'oblidaven del factor ibèric en l'essència vigatana. Del tò sarraí. De la jungla feudal. De l'entrecot jueu. 

Deixaven de banda que al  fons del tupí de la Plana hi havien bullit molts més ingredients. Parlant del seny s'oblidaven de la rauxa. Parlant del clericalisme s'oblidaven del liberalisme. Parlant de la seriositat s'oblidaven del clàssic humor vigatà. Parlant de "El Criteri" s'oblidaven de les crides de Sant Miquel i del Programa del Cap-de-llúpia. 

I tal volta a l'oblidar-se d'això deixaven al fons del tupí aquell regust d'estofat que li dóna el paladar personalíssim i que el fa universal. I que fa certíssim aquell adagi que diu  "que Vic té mala entrada i mala sortida". 






De: Josep M. Solà i Sala 

Ausona, 12 de gener de 1980




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

El seguici de la Festa Major de Vic ( IX )

Notes sobre el Vigatanisme (a la recerca de les arrels)