Recordant el Cronista Oficial de la Ciutat

 Ha mort Josep M. Solà Sala; cronista de la Ciutat  i altaveu dels Reis d’Orient

Qui ho hauria de dir que mentre passaven ses majestats  per les cases i carrers de la nostra ciutat, a la matinada de la nit de Reis, moria plàcidament  a la residència de les Germanetes de Vic el qui durant més de  cinquanta anys va ser l’animador, portant veu i altaveu dels Reis d’Orient. La seva veu inconfusible i ardida la seva parla rica en adjectius i modulacions feia vibrar una multitud reunida cada cinc de gener al llarg dels carrers, i rambles de Vic, com també des del balcó de l’Ajuntament  fent de digne amfitrió dels màgics personatges que encomiava, arengant les masses en l’acollida de tant il·lustres visitants.

Josep Maria Solà i Sala va néixer a Vic l’any 1929, l’any de l’Exposició Universal a Barcelona. Primeres lletres a l’Escola Sant Antoni del mestre Sebastià Ordeig (al carrer de la Ramada); posteriorment a la acadèmia Bertrana, després  l’Escuela Vicense (1939) amb el Sr. Franquesa;  germans Maristes (1940) i finalment al Col·legi de Sant Miquel (1941-1948) on va cursar  el batxillerat i on excel·lí ben aviat en el camp de les lletres i les humanitats. Estudiant avençat de llengua i literatura i participant distingit en els concursos literaris anuals de Sant Tomàs que celebraven els estudiants de batxillerat de les escoles de Sant Miquel i Pare Coll de Vic. Unes justes acadèmiques en les que, al costat de Josep M. Solà i Sala competiren lleialment amb vena poètica noms tan coneguts com Josep M. Font-Espina, Wifredo Espina, Maria Mercè Miró i M. Angels Anglada.  

Després del batxillerat a sant Miquel, es matriculà a la Facultat de Medicina de Barcelona. Una carrera que deixà després de dos anys per circumstàncies familiars i personals, atret d’altra banda pel “cuquet” de la ràdio, un món que se li obria de cara i on hi va entrar-hi professionalment a partir  de l’any  1951 de la mà de Pere Rosanes, l’aleshores director de “Radio Vich  Emisora Balmes”. Aquesta  primera emissora vigatana s’havia inaugurat l’any 1949, sota els auspicis del  bisbe Perelló, amb motiu del centenari de la mort de Jaume Balmes. Clausurat governativament aquest mitjà i  després d’un breu període de dilació, Solà Sala s’incorporaria a la nova Emissora de la REM, a partir de 1956, en qualitat de locutor i guionista.  

Entretant, a banda d’haver iniciat prematurament algunes col·laboracions literàries: “Crida de les Festes” i  Revista del Mercat del Mercat del Ram, Solà Sala signarà ben aviat els seus articles divulgatius a la Revista Vic, fundada l’any 1934 per  Ramon  Masferrer. Unes col·laboracions anuals iniciades a partir del 1956 i que parlen de la ciutat de Vic, dels seus racons més entranyables, els seus costums i la seva gent i que ell ofrenà puntualment fins el seu darrer article sobre la Plaça Major, signat l’any 2001. Hem d’afegir que aquestes col·laboracions només s’havien estroncat puntualment i per motius de força major, durant els anys 1965  a 1969, quan  sol·licitat pel seu amic vigatà Josep M. Font-Espina, es traslladà a Madrid on va col·laborar tres temporades amb TVE amb l’adaptació de guions  telecomedia i cinematografia que signaven conjuntament amb Font-Espina i el realitzador Jordi Feliu. 

L’enyor per la seva ciutat  i circumstàncies familiars, varen propiciar el seu retorn a Vic, on al cap de poc temps es reincorporava a la recent inaugurada emissora de Ràdio Vic FM, que dirigia   el periodista  Ramon Bellafont.  En aquests interludi i a propòsit d’una etapa fecunda com a  col·laborador i animador de la fira per excel·lència de la nostra ciutat, Josep Maria Solà Sala va rebre el Llorer del Mercat del Ram atorgat per l’Ajuntament de Vic el dia 28 de març de 1979.

Un any abans, (1978) havia deixat definitivament el mitjà radiofònic per fitxar com a redactor en cap, del setmanari Ausona. Una capçalera que a partir d’aquest moments passaria per diverses vicissituds d’accionariat i propietat intel·lectual però a la que Solà Sala,a banda de la feina com a redactor i periodista, convertiria en la seva màxima dipositària de cròniques, històries i relats fins l’any 1994, moment de la seva”virtual” jubilació. Una jubilació que no l’eximirà de continuar  col·laborant incansable i generosament amb articles i treballs sobre la seva ciutat,  fins i tot més enllà del tancament del setmanari clausurat inesperadament a finals de  1998.  A partir d’aquest moment,  i des de casa, Solà Sala es mantindrà pròdig i actiu amb noves col·laboracions de la seva ploma a les planes d’opinió  dels nous periòdics locals (La Marxa i Osona Comarca) i amb la publicació d’alguns dels seus llibres d’encàrrec sobre oficis i entitats de la ciutat.

 Ha estat el cronista de la seva ciutat nadiua,  ja que, amb tota la certesa,  és el qui més ha escrit entorn de la historia de  la  ciutat de Vic:  la seva. La biografia dels seus carrers i la seva Plaça,  dels seus homes i dels seus esdeveniments. El seus articles i treballs sobre la ciutat i comarca (homes, història, fets i costums) publicats en paper premsa , revistes culturals, auques, crides  i programes de festes, al llarg de més de mig segle, sobrepassa llargament el miler i mig de títols. El dia 28 de juny de 2012 fou nomenat Cronista Oficial de la Ciutat de Vic  en un acte públic celebrat a la Sala de la Columna i que presidí l’alcalde de la ciutat Josep. M. Vila Abadal.

  

Miquel S. Cañellas

 

          Josep M. Solà Sala amb els tres Reis a la Residència de les Germanetes .  Foto Albert Bagué 2012