"Big Ben" : Tretze tones i escaig de so

 La Torre del Rellotge de Westminster



La «Torre Elisabet» (Elizabeth Tower) o la Torre del Rellotge de Westminster es troba a la cantonada nord-oest de l'edifici que acull la seu de les dues cambres del Parlament Britànic i va ser construïda l'any 1858 com a part del nou edifici dissenyat per Charles Barry, després que el vell palau de Westminster fos destruït pel foc la nit del 16 d'octubre de 1834.


 L'estil gòtic va ser triat finalment per la necessitat de l'imperi britànic de diferenciar de la resta de nacions en aquells dies, que ells consideraven menys fortes, on els seus parlaments es regien principalment per l'estil clàssic. Encara que no està oberta al públic, els residents al Regne Unit poden visitar la torre a través dels seus representants parlamentaris (Members of Parliament). 

La torre està dissenyada a l'estil gòtic victorià, i té 96 metres d'altura: el cos de la torre (61 m.) consisteix en un enrajolat amb revestiment de pedra, els 35 metres restants els formen l'agulla de ferro fos amb què es corona la torre. La torre està assentada sobre una base de 15 metres de costat. Els quatre rellotges estan situats a 55 metres d'alçada. A causa de les condicions del sòl on s'assenta la construcció, la torre s'inclina lleugerament al nord-oest.


El rellotge i les seves cares


El rellotge de la torre va ser el més gran del món en el seu temps, capaç de donar cada hora amb la precisió d'un segon. El mecanisme del rellotge va ser completat l'any 1854, però la torre no va ser completament construïda fins a quatre anys més tard. Els quatre laterals del rellotge i les seves esferes van ser dissenyats per Augustus Pugin. Cada lateral té una estructura esfèrica de ferro de 23 peus de diàmetre que conté 312 peces de vidre opac. 

Algunes d'aquestes peces poden ser tretes per revisar les agulles del rellotge. A la base de cada cara del rellotge hi ha una inscripció en llatí: DOMINE SALVAM FAC REGINAM NOSTRAM VICTORIAM PRIMAM («Déu guardi a la nostra reina Victòria I»). La maneta que marca les hores fa 2,7 metres de llarg, mentre que la que marca els minuts mesura 4,3 metres. El nom de «Big Ben» va ser posat a la campana original de 16 tones de la torre, fosa el 1856. Atès que la torre no estava encara finalitzada, la campana va ser instal·lada al New Palace Yard, però la campana es va trencar, i finalment es va refer en una campana de 13,7 tones, la qual s'usa avui. La nova campana va ser muntada a la torre el 1858 al costat de quatre campanes més, que s'encarreguen de donar els quarts amb aquella melodia tan coneguda i universal del carilló. 

El 7 de setembre de 1859 el rellotge va entrar en funcionament. 






Altres torres similars

Una rèplica de la torre d'uns 6 metres feta de metall, coneguda com a Little Ben està situada a prop de Victoria Station. Altres torres en diferents llocs del món s'han inspirat en l'aspecte del Big Ben, incloent la torre del rellotge de la Gare de Lyon (París), la Torre de la Pau del parlament del Canadà (Ottawa), el rellotge monumental de Pachuca a Mèxic i la torre del rellotge a Victòria (Seychelles). 




 Fiabilitat


El rellotge és famós per la seva fiabilitat. Això és degut a l'habilitat del seu dissenyador, l'advocat Edmund Beckett Denison, qui va inventar un sistema d'escapament de gravetat, que consisteix en un pèndol amb una estrella de tres puntes que gira quan el pèndol bat els segons, el que fa que el pèndol no sigui alterat per l'acumulació de neu a les agulles, pel vent o per la temperatura als quals està sotmès constantment a causa del clima. Això resolia el problema dels grans rellotges de moure grans agulles en un ambient ventós i tempestuós, sense perdre precisió. Per això Denison va ser nomenat Lord per la reina Victòria a mitjan segle XIX. 

Prova d'aquesta fiabilitat és que durant el bombardeig que va patir la ciutat de Londres durant la Segona Guerra Mundial per part de la Luftwaffe, el rellotge va seguir funcionant i donant l'hora amb perfecta puntualitat. 



La gran Campana i la torre


Big Ben («gran Ben») és el nom amb què es coneix la «gran campana de Westminster», la més grossa de les que es troben a la Torre del Rellotge —rebatejada com a Elizabeth Tower en ocasió del jubileu de la Reina Elisabet II del Regne Unit— del Palau de Westminster. Encara que originàriament el nom feia referència només a la campana, popularment també s'aplica a tot el conjunt. La torre del Big Ben és un dels símbols icònics de Londres. 

El 16 de desembre de 2016 el Big Ben es va aturar per les obres de manteniment de la torre, que també va quedar tancada al públic fins l’any 2020. L'estat de conservació del conjunt era tan greu que, encara que també hi havia projectada una remodelació general de Westminster per a la dècada del 2020, el treball de restauració del Big Ben s'avançà al 2016.No obstant això, almenys una de les quatre cares del rellotge va continuar funcionant i la campana va sonar en dates importants com la nit de cap d'any o l'11 de novembre (Dia del Record de la fi de la Primera Guerra Mundial). El projecte de remodelació també ha inclòs la instal·lació d'un ascensor per a discapacitats i evacuació d'emergència de ferits des de dalt de la torre, que fins ara havien de ser abaixats per ràpel amb una politja.


El nom "Big Ben" és universalment usat per referir-se a la torre en general. No obstant això, oficialment es refereix específicament a la campana principal dins de la torre, la qual s'encarrega de tocar les hores. Es creu que rep el nom en honor del primer encarregat de la construcció, Benjamin Hall, o potser per homenatjar el boxador Ben Caunt, molt popular el 1858, any en què la campana va fondre's. La campana té un pes aproximat de 13.700 kilos essent la catorzena campana més gran del món. 



Miquel S.Cañellas 


(Font Viquipedia)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Festa Major del Barri del Remei - " La tragella d'en Quimet"

Campanes civils de Vic; un patrimoni més que centenari

Notes sobre el Vigatanisme (a la recerca de les arrels)