Del "chapapote" a la insostenibilitat dels nostres purims

 

LA INGENUÏTAT DELS DOCTES

      Fa unes setmanes i des de les planes de El 9 Nou s’ens informava de l’actuació d’un grup de il.luminats davant la planta de purims de Sant Martí Sescorts. Una actuació del GDT, diu el subtítol, per tal de denunciar la similitud de la  marea de fuel a Galícia i la taca de purims a Osona.

     El darrer número de la revista de l’organització ecologista Greenpeace, un altra grup d’il.luminats des de fa un bon grapat d’anys, ens mostra i descriu amb tot  el patetisme els danys irreversibles causats per aquesta manta negra estesa damunt el mar les costes gallegues. Les fotografies del paisatge i les aus embetumades fan escruixir.

     Dos  fets fortuits, lamentables,diuen alguns,   danys col.laterals del progrés i sol.lucionables amb mitjans tècnics i econòmics segons les ments més lúcides i preprogramades dels tècnics, els polítics i els funcionaris que ens governen.                 

     El cas de Galícia impressiona per la magnitud d’un desastre que d’entrada ja s’ha cobrat milers de víctimes en la  fauna avícola i piscícola de la zona, ha arruïnat materialment i moralment milers de famílies mentre s’està a l’espera d’una completa  i impossible avaluació de les repercussions en les empreses subsidiàries de la pesca; motorització, subministres nàutics i finalment el turisme. 

Catalunya, tot i el seu cofoisme, no és aliena a aquest perill, la refineria i el pantalà de Tarragona, la neteja de petroliers,i la  sobreexplotació del litoral, no dibuixen un panorama gaire afalagador pel  que fa a la preservació de la vida faunística i protecció natural de les nostres costes. Un desastre d’aquestes  dimensions a casa  nostra podria arribar a ser la cirereta que empastifés irreversible ment el pastís. Que no es pensin els del  Palau de la plaça de Sant Jaume que la fatalitat només es pot arrapar als tirants de don Manuel.Fraga

    Els osonecs del GDT (Grup de Defensa del Ter)van intentar l’altre dia amb la seva actuació,  obrir-nos els ulls (i quan de temps fa que s’hi escarrassen) a una realitat que supera tota ficció: “l’excés de purims que s’està estenent per tot Osona i Catalunya”.  El nostre problema és més subliminal que el de les costes gallegues ja que s’amaga dessota l’alfombra i no es veu. Una fòrmula fantàstica per a escapolir-se de responsabilitats penals. 

Es ben curiós, puc llegir en una informació que s’adjunta a l’article en qüestió (v.9 Nou 3-01-03 pl. 8), que Osona, la comarca que ha presentat més denúncies per abocaments il·legals (un total de 51 en el període 1999-2002), cap d’aquestes hagi acabat amb cap sanció econòmica per part de la Generalitat. Els Mossos, la Guàrdia Civil i els particulars o Ajuntaments que en el seu moment van cursar les denúncies es deuen sentir plenament realitzats (¡).  Qui diu que no vivim en un país tolerant ?.

     Ara farà uns o vint vint-i-cinc anys que van començar amb força les actuacions d’un altre grup de il.il·luminats (així els titllaven els savis i entesos ), que sortien amb les seves fràgils llanxes a aturar la voraç caça de balenes al mar del Nord. Van guanyar algunes batalles, però malauradament s’han obert més fronts: contra els abocament químics a les foses marines,centrals  nuclears i material radioactiu, desforestació amazònica i tales il·legals, canvi climàtic etc. etc. Ells mateixos,  s’han hagut de  costejar una investigació alternativa (energies fotovoltaica i eòlica) i han aportat estudis i resultats reals sobre la preservació de la vida i la biodiversitat arreu del planeta.

 Parlar d’ecologia o ecosistemes a les universitats fa trenta anys era vist d’una igenuïtat màxima per part dels doctes. Avui aquest tema és d’una actualitat incontrovertible que xoca , això  si, amb una societat individualista,  poc conscienciada i massa adormida amb els estupefaents de la comoditat i l’oci programats. Dues dificultats afegides  com per a reaccionar a temps. A voltes costa creure que els que ens governen i  els que tenen poder sobre els mitjans de comunicació, són gent que no els interessa el propi futur, el dels seus fills o en el cas de la gent més  gran , dels seus néts. Pot ser possible ?(¡)

 Tot fa el mateix tuf, governants d’ací i d’allà responen a l’estereotip de la imprevisió total sobre allò que no dóna rèdits electorals immediats; ben aviat ho tornarem a comprovar.  Com molt bé diu Garrido (actual president del GDT) fent referència al desastre ecològic de la costa de la mort “hi ha un chapapote encara pitjor que aquest del qual hem parlat, és el chapapote mental dels nostres governants”. I em permeto afegir a les paraules de l’amic Garrido, feta la salvetat convenient pers als homes i dones justos i solidaris: "no serà que tenim els governants que ens mereixem " ?

 

 Miquel S. Cañellas                                                       (publicat a El 9 NOU gener de 2003)