El nostre patrimoni espiritual a la deriva

       
     Fa pocs diumenges, al sortir de la penombra del recinte d’una petita esglesiola romànica del Lluçanès, em vaig trobar a les mans un full ciclostilat en una modesta postada, just al costat del cancell de la porta. L’article, signat per “l’Ermità” parlava, simptomàticament,  de l’actual esperit de negació i de rebuig envers els valors tradicionals de la religió dels nostres pares i es feia  una pregunta  que ens fem també nosaltres i que la trasllado als lectors:  ¿Com és que hem arribat fins aquí ?
    
Europa, sembla avergonyir-se del seu substrat cristià com  si es tractés d’una epidèmia o una relíquia a dissoldre amb la pressa d’un malson.  No fa gaires mesos, el  Parlament Europeu  va cruixir a l’hora de la discussió sobre si–tal com defensaven alguns-   s’havia d’inserir en el preàmbul de la nova Constitució un article que reflectís  i considerés les arrels cristianes del vell continent. El resultat negatiu de la moció,  va representar  una mostra més d’aquesta al•lèrgia incomprensible al fet religiós, fruit de la desinformació i el ressentiment dels propis pares de la pàtria europeus.  

Europa, filla de l’Humanisme la  Il•lustració, del Racionalisme del Materialisme i finalment del Nihilisme, és abans que tot filla de l’Església i hereva dels valors aportats per la predicació històrica iniciada pels primers deixebles de Crist: llibertat individual, responsabilitat moral ,  humanitat  com a fraternitat, comunió amb la creació i la criatura,  solidaritat amb els petits i els febles, Amor-reconciliació amb tots i  perdó  (fins a l’amor) als propis  enemics. Valors que molts d’ells es materialitzaran segles més tard en les constitucions lliberals europees gràcies, malgrat i a pesar de l’Església o les esglésies  si hem de ser fidels a  la dispersió política i doctrinal que s’esdevé sobretot a partir de la reforma luterana del segles XVI. Reforma conjuntural si pensem que ben aviat s’hi afegirà l’ església anglicana amb el seu rei al capdavant  i el calvinisme a Suïssa. Això sense comptar amb una munió de  faccions i sectes sorgides dels nous corrent protestants de lliure interpretació de la bíblia.  Tot plegat també és història d’Europa; la nostra.

Avui es moda menystenir el nostre patrimoni espiritual i es llença el gra i la palla, tot junt sense cap contemplació. Enmig de la ignorància, la indiferència, el ressentiment i fins i tot l’odi, hi ha col•lectius que sembla vulguin fer recaure la responsabilitat de tots els seus  mals  a l’església institució. Sempre es necessita un cap de turc i l’església avui és un bon blanc. Em cansa fins a l’esgotament observar que altres ideologies – que reneguen de Déu com premissa necessària per a garantir la  llibertat i l’autonomia de l’home- reben l’absolució col•lectiva i acrítica de la intel•lectualitat i els oracles oficials, sense tenir en compte que han suposat (també i fonamentalment  per culpa dels homes que l’han aplicada), violència,esclavatge, genocidis i mort.   Qui estigui net de culpa que tiri la primera pedra.

Tot això ve a tomb i connecta, ja ho pot suposar el lector, amb els  darrers episodis  “innocents”  que ens ha servit fins l’extenuació la premsa comarcal els darrers dies (Birranostrum alcohòlico-festiu a Vic i festa de comiat de solter a Manlleu amb un “crucificat” a la plaça fra Bernardí  inclòs) . Les dues notícies, són una mostra més de la inconsciència o la ignorància del fet religiós amb que avui és vol provocar la riallada ofensiva  “sols per divertir-se” passant pel damunt d’altres consideracions humanes, cíviques, de respecte o de sentit comú.   En el cas de Vic, que l’ajuntament  contradigués  la pròpia Ordenança de Civisme permetent la celebració d’un acte en que es fomenta  la ingesta d’alcohol davant les esglésies de Vic amb l’agravant afegit que en el cartell de l’acte anunciat s’utilitzava una icona de devoció (la d’un mestre espiritual) en una actitud més propera al vici que no pas a la virtut, és al nostre bon entendre  (senyors de la broma fàcil i innocentona) una ofensa i una desconsideració en totes les de la llei.

Celebro que l’alcalde Codina finalment hagi tingut el valor d’esmenar l’error o el descuit, malgrat els titubeigs i les tensions que la decisió hagi pogut comportar. En aquest cas l’alcalde ha complert amb la seva obligació de ser fidel a l’esperit i a la lletra de l’ordenança Cívica de 26 de setembre de 2005 que tot  el consistori democràticament elegit va aprovar  i es va comprometre a aplicar.

 Vist com van les coses i com alguns entenen els seus drets i llibertats i vist  com la nostra societat es va nodrint cada vegada més amb noves mans i noves ments entregades a altres devocions i principis, em pregunto cap on anem amb les mateixes paraules que ho fa l’ermità  que ens serveix de guia: ¿Què es pot esperar d’una societat en plena deriva espiritual i en plena desintegració cultural?

Al costat de la corona d’espines  “innnocentment” col.locada i fotografiada en la reciprocitat i la camaraderia, per dos  pares de la Pàtria al lloc dels fets (Jerusalem -  maig de 2005), el “Birranostrum” de Vic  i el  jove“crucificat”  de  Manlleu, ens semblen una broma de mal gust.  


Miquel S.Cañellas  




Publicat al setmanari  OSONACOMARCA  el divendres 30 de juny de 2007