OPINIÓ - La nostra torre de Pisa

-

 

La nostre torre de Pisa 

 

No és tan alta ni té tanta delicadesa, no és un baptisteri ni tampoc un temple. Es tracta de la capelleta votiva o padró dedicat a sant Miquel Xic situat a recer dels camps que queden entre la carretera de Roda i l’Avinguda de  sant Bernat Calbó que malauradament el temps i la inoperància tècnica han fet oscil·lar la seva verticalitat fins a la situació aparent de desplomar-se. La capelleta construïda en 1779 i refeta l’any 1862 mostrava en el seu origen una estàtua del sant infantó en actitud de penitència que fou substituïda a finals del segle passat per una majòlica de Sant Miquel en actitud orant.  Caldria actuar en aquest lloc “miquelià” abans l’obra no caigui en desfeta. Falten tres anys pel 400 aniversari de la mort de sant Miquel dels Sants (10 d’abril de 1624) seria un bon moment  per actuar prompte i pensar en la seva rehabilitació abans no sigui massa tard

 

 Miquel S.Cañellas - Vic.

 


 

 

 

 

 

 

 

 

*Publicat a EL 9 NOU  el 10 de juliol de 2020

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

per una vegada .....NO PARLEM DE PATRIMONI

-
Imatge
Podríem parlar de patrimoni, que és un tema que té un interès relatiu per a mi. I dic relatiu per a l'astorament d'alguns que saben que aquest tema sol ser un referent habitual dels meus articles. Però avui vull parlar del que realment m'importa en aquesta vida: els sentiments, l'amor, l'amistat, la recerca de la veritat, la justícia l'ecologia, la pau i la seguretat en el món. No escriuré cap tractat de cadascun dels temes sinó que em deixaré emportar pel flux de les paraules, pel descabdellar de les idees, per la fiblada dels pensaments. I si comencéssim parlant de moral ?  Ui quin tema tan decimonònic ¡  Les relacions d'amistat, de parella , les relacions humanes, les relacions entre països i estats estan sotmesos a regles escrites, pactades o suposades que com molt sovint es diu hi són per ser vulnerades, i massa que es fa ¡ En l'amistat, la moral és la veritat com ho és també la fidelitat en l'amor. No es pot confondre moral amb uns centímetres ...
Més informació

Alcaldes de Vic

-
Imatge
Ara fa quatre anys que Vic commemorava a la quieta el setè centenari de la creació del seu primer govern municipal.  Per a entendre aquest esdeveniment ens cal remuntar-nos a un seguit de causes històriques que comencen després de la repoblació de la Plana per part de Guifré el Pilós (840-897 ).  Efectivament per un seguit de fets polítics que s’iniciaven al segle IX amb el decret del rei Otó que atorgava la jurisdicció de la ciutat al bisbe de Vic, la situació havia derivat de l’única cap a la doble jurisdicció a partir de 1088 quan el bisbe Berenguer Seniofred de Lluçà  (atiat per necessitats bèl·liques de la conquista sarraïna a la tarraconense) cedeix la part alta de la ciutat a Guillem Ramon II de Montcada, el senyor del castell. Des d’aquest moment doncs la ciutat de Vic quedaria migpartida en dues jurisdiccions: la del bisbe (part jussana) i la del comte (part sobirana) . Aquesta situació es perllongà més enllà de l’any 1315 que és quan el bisbe Berenguer de Guàrdi...
Més informació

Les hores recuperades

-
Imatge
  Després de 15 anys, torna a funcionar el rellotge històric de la farmàcia Genís a Vic   Si Vic té un rellotge públic que presideix el Mercadal, no és menys cert que compta amb un segon rellotge que ve de camí al vianant que l'esguarda des del pla de Santa Clara, cantonada rambla del Carme i carrer de Manlleu.   Es tracta del rellotge de l'antiga farmàcia de can Genís.   Una peça singular que darrerament   (desembre del 2020) s'ha modernitzat a la quieta amb la substitució de la seva antiga màquina de peses i pèndola per un model de rellotge actual de precisió.     L’antiga màquina, de considerable valor patrimonial, feia 15 anys   que havia deixat de funcionar regularment. Parlem d’un rellotge patró Morez adaptat (propi   de finals del XIX principis del XX) que en el seu moment s’utilitzava per a instal·lacions petites com escoles o cases residencials. Una màquina com aquesta estava instal·lada al rellotge públic de la Univer...
Més informació