Fanals monumentals al Mercadal de Vic ( II )

 FANALS  MONUMENTALS  AL   MERCADAL  DE VIC (II)
Dos-cents anys de clarors i ombres

Finalment, l’any 1897, Vic estrena el corrent elèctric; és fan les primeres proves amb llums d’arc voltaic. Ben aviat la ciutat s’assemblarà a  un gran  estenedor  amb fils de coure  penjats  arreu  que provoquen, d’aquesta manera, la riota i la crítica d’aquells que sempre  desconfien de les novetats. Però malgrat tot i a pesar de les deficiències dels primers temps , com diu Salarich en  l’article esmentat: la inauguració de l’enllumenat elèctric,a les vigílies de Sant Miquel,   constituí un número extraordinari del programa de la festa major d’aquell any.... S’encetava una nova era.

 

I mentre al centre de la plaça s’hi va mantenir encara per uns anys l’altívol canelobre que farà la transició del gas a l’electricitat, (històrica peça mutant, avui a les golfes d’Obres i Serveis) ,a la perifèria del clos mercantil s’hi succeeixen, lires i bàculs en precipitat relleu.  D’ antuvi els primers exemplars elèctrics seran d’un disseny amb  evocació romàntica:Quatre fanals en forma de lira sostenint un  globus esmerilat. Fugissera visió que mudarà en menys de tres anys quan al 1900 aproximadament,   s’instal•laran els primers bàculs modernistes evocadors d’una divisa clarament episcopal. Són els  anys vigatans del bisbe Torras i Bages.
    Però l’any 1910 és important per a la ciutat: primer centenari del naixement de Balmes, inauguració de la nova estació i ocasió per a estrenar fanals al Mercadal. Antoni Gaudí, atenent una petició de la comissió organitzadora del centenari, vindrà acompanyat de dos destacats col•laboradors, Pericas i Canaleta, i donarà el seu punt de vista sobre la construcció d’alguns  elements commemoratius. Seguint els seus consells, i desestimades altres opcions, Vic estrenarà una quasi gelosia, per tal de dissimular el gran esquinç perpetrat a una  plaça mutilada per l’obertura del carrer de Verdaguer. 

Es tracta dels dos “fars-obelischs” monumentals obrats en forja i amb pilastres de basalt que s’ immortalitzaran per un esquifit període de catorze anys; això si,  havent desplaçat abans del seu  lloc, l’antic canelobre  central.
    Ara sols quedarien en peu i sense interrupció de servei  fins el 1952, aquells quatre bàculs palplantats, que continuaran subministrant claror als angles del Mercadal. Malgrat l’aparent durada d’aquest model d’enllumenat -la forma de bàcul féu fortuna a la nostra plaça-  cal dir en honor a la veritat que tampoc aquests portants de llum s’afiançaren mai del tot, ja que al llarg dels quasi cinquanta anys de permanència a la nostra  plaça,els  bàculs foren modificats i fins i tot canviats de soca-rel en tres ocasions.
    

Però com qui enyora la il•luminació perduda o tal vegada com a desgreuge per l’enderroc dels singulars fanals gaudinians, l’ajuntament republicà farà construir un curiós exemplar adaptat,tot inspirant-se en els quatre bàculs ja existents, que li faran companyia. Com agudament va anotar un reconegut periodista i cronista de la ciutat parlant d’aquest grup  : abans foren els polls que la lloca (Ausona 2-10-81).  Parlem, com bé deuen suposar els nostres lectors,  del  bàcul de quatre braços en espiral que presidí el centre de la plaça des de principis dels anys  trenta fins l’any 1949 quan patí el primer trasllat a la plaça dels Caputxins. Un fanal artístic feliçment restaurat i conservat encara en servei  a la mateixa placeta.
    Arribem a uns temps molt més propers, que la  majoria de lectors recordaran. Ens situem a la postguerra. Després d’un ostentós obelisc commemoratiu aixecat al centre del Mercadal (1939-1943),i la  breu reposició del bàcul central de quatre braços, la Plaça Major veurà canviar ben aviat la seva estètica per la neteja total d’impediments lumínics al seu centre que se substituiran per uns focus rígids amb pantalla d’al•lumini d’ampli diàmetre encimellats a les façanes dels habitatges. Es l’estètica dels anys cinquanta,  moderna  però excessivament freda ,que s’apodera del clos del Mercadal per pocs anys. Els suficients  per adonar-se que a la plaça li cal més llum.



Miquel S. Cañellas

Obelisc central, focus rígids, 3 bàculs, bàcul de 4 braços i fanalet lateral